Hi ha una percepció per part de molt ciutadans que el missatge de Ciutadans és molt monolític, que s'ha centrat massa en el tema de la llengua o en la crítica al nacionalisme català i que està buit de mesures més concretes amb altres aspectes. Que pensa sobre aquesta crítica?
Puc comprendre aquesta percepció, però discrepo del raonament. És tant fàcil com consultar el butlletí del Parlament per veure la nostra activitat política. Veurà que estem a totes les comissions i realitzem propostes concretes. Estem a tots els àmbits: economia, agricultura...Som un partit, que tot i tenir tres diputats, més actius controlant les accions de govern. El que passa és que mediàticament a Ciutadans se l'ha lligat com a fet diferencial com aquell partit que critica el nacionalisme o les subvencions de la Generalitat.
No creu però que aquesta línia va ésser la raó del seu sorgiment electoral i podria ser també la causa del seu sostre en les eleccions?
És cert que una bona part de l'electorat que ens va votar ho va fer, perquè era l'única veu que no estava impregnada de nacionalisme a Catalunya. Però també va haver-hi gent que ens va votar per ser políticament incorrectes, per denunciar coses que a Catalunya mai no s'havien denunciat. A Catalunya hi ha hagut un tancament econòmic, polític, mediàtic, un oasi en tota la regla, que no ha permès denunciar un munt de coses com per exemple, subvencions a mitjans de comunicació privats, subvencions a entitats determinades amb vincles polítics, informes a la Generalitat absolutament inútils...
És evident que l'antinacionalisme és un dels seus eixos centrals. Sovint se'ls hi critica que vostès rebutgen el nacionalisme català des d'un molt fort nacionalisme espanyol?
El nacionalisme és la inflamació dels drets de la pàtria per sobre dels drets del ciutadà. Quan critico el nacionalisme no ho faig perquè em sembli ni millor ni pitjor i perquè vulgui tocar els nassos a ningú. Ho faig, perquè el nacionalisme posa per davant la nació que els drets fonamentals de la persona. Els drets del ciutadà són menyspreats per l'Estat que vol envair esferes privades. Jo no vull que em diguin com he de criticar els meus negocis o en quina llengua he d'educar els meus fills, igual que escolleixo si els meus fills fan ètica o religió. Hi ha molts ciutadans que no volem formar part d'aquest imaginari, volem que el poder públic estigui per servir-nos i no a la inversa. Jo crec que a Espanya, tret d'un grup molt reduït o profranquista de la que nosaltres ens allunyem, no existeix un nacionalisme. Jo no sóc nacionalista espanyol. Crec que qualsevol nacionalisme és dolent. Si a mi el nacionalisme espanyol em digués que per defensar a la pàtria espanyola, no puc educar els meus fills en català jo seria el primer que sortiria al carrer i faria la mateixa manifestació que vàrem fer a favor del bilingüisme.
No creu que els catalans tenen dret a ser atesos amb la seva llengua ja que paguen els seus impostos i els funcionaris que vinguin a Catalunya hagin de saber el català?
Jo crec que hem de saber diferenciar les obligacions i els drets. Els ciutadans han de tenir drets davant de l'administració pública. Som partidaris que hi hagi una regulació a nivell de tot l'Estat sobre l'ús de les llengües oficials a Espanya. En el camp de l'administració hem de diferenciar dos nivells: el que és adreçar-se l'Administració i el que és exigir un determinat nivell de coneixement lingüístic. Estic d'acord que una finestreta de cara al públic es garanteixi que qualsevol ciutadà es pugui adreçar en català i ser entès. Però no estic d'acord en què a un cirurgià que vingui a treballar a Catalunya se li computi igual tenir el nivell C de català que ser doctor en medicina. Això és un excés. Quan vaig al cirurgià el que vull és que m'operi bé no que em faci un poema...

Però, un ciutadà no es pot dirigir al Tribunal Suprem en català?
Això és el que pot regular una llei de llengües. Tots hem d'estar oberts que es pugui regular-se. El que no podem fer és que a les escoles de Catalunya ni parlar-ne que es facin dos o tres hores de castellà i després voler adreçar-nos al Suprem en català. Ha d'haver-hi un marc legal que ho reguli. El que demanaria és molt sentit comú: parlem-ne.
Canviem de tema. Està a favor de crear una doble xarxa d'escolarització a Catalunya?
No. S'ha de conviure a la mateixa escola. La nostra proposta és molt clara: fins als vuit anys tenir la possibilitat de les famoses caselles: català, bilingüe o castellà. És possible hi ha metodologia per fer-ho. I a partir dels vuit anys Ciutadans proposa que hi hagi un percentatge de classe en català, en castellà i en anglès. És un model de convivència de les llengües vehiculars que a més incorpora una novetat: que l'anglès també pugui ser llengua vehicular. En les millors escoles privades, on alguns d'aquest Parlament porten els seus fills, aquest és el sistema, que per cert, és el que dona millors resultats.
Quina és la seva posició sobre el finançament de Catalunya?
Si haguéssim negociat el finançament al marge de l'Estatut ara tindríem un millor finançament. Des del nostre punt de vista la LOFCA ha de ser el nostre marc de convivència i aquí si que s'ha d'arribar a un acord. Volem que es reajusti el model, no que es modifiqui. Hi ha gent que vol canviar el model, que vol un model de concert econòmic o que es limiti en funció de la renda de les persones. Nosaltres no, però és necessari que el finançament s'ajusti a les noves circumstàncies de l'any 2008. Hi ha un milió i mig de persones i això ha comportat noves necessitats. L'estratègia per negociar el finançament ha de ser intel•ligència política. No podem anar a millorar-lo amb el ganivet a la boca. S'ha d'anar a convèncer a la resta de comunitats i també a l'Estat que això és bo per tothom. Aquest punt no s'està fent bé la idea del front comú, d'enfrontament contra Espanya i això no facilita les coses.
Com explica vostè que tot i publicades les balances fiscals on es demostra l'aportació de Catalunya encara una gran part de ciutadans espanyols pensin que Catalunya només vol més diners i que és insolidaria?
Jo ho explico per estratègies polítiques i tècniques partidistes. Si un vol tenir el mateix que el País Basc jo també pensó que seria un sistema insolidari. Quan tenim personatges que diuen que s'han d'apadrinar nens extremenys no ens ha de sobtar que aquesta visió es vagi engrandint.
I els polítics de la resta de l'estat no en tenen cap responsabilitat?
Es refereix al Sr. Solbes per exemples? O Sr. Chaves que són els que governen...
També li pregunto pel Sr. Rajoy, Ciutadans a la resta de l'Estat o Rosa Diez...
Hi ha un problema en tot això: demanem diners, però perquè els volem? El Sr. Puigcercós deia que volia ulleres gratuïtes com els nens andalusos, doncs miri amb els 25 milions d'euros que va destinar als mitjans privats de Catalunya tindria ulleres per tots els ciutadans de Catalunya. I amb la despesa de tota la política lingüística tindríem ordinadors per tots els nens de Catalunya. Hem de fer autocrítica: volem més diners, però hem de saber perquè els gastem.
Què passarà si el TC emet una sentencia com la que s'està apuntant els últims dies. Si es retallà l'Estatut creu que pot haver-hi que una part dels catalans es pregunti, perquè serveix l'Estat espanyol?
Crec que aquest serà l'intent del tripartit i convergència. Intentaran convèncer amb un missatge molt fort i molt repetit aquesta idea. Però vull fer una reflexió: no hauríem de demanar-li comptes a tots aquells que van engegar un Estatut que sabien que no cabia a la Constitució i que a més no ens ha portat un finançament millor? Perquè ens van posar en aquest embolic quan sabien que això era una fugida endavant? En definitiva, la desafecció es pot donar, però s'haurà de tenir serenitat i respectar l'Estat de Dret i s'han d'acatar les sentències del Tribunal Constitucional.
Dos noms per acabar l'entrevista: Antonio Robles i Rosa Diaz?
Amb l'Antonio Robles el que passa és que en un partit exquisidament democràtic hi ha a vegades algun plantejament polític diferent, però he de dir que en el fonamental, el 99.9% de les coses, estem molt més en línia del que pugui pensar la gent. Hi ha hagut alguna posició discrepant, però han estat més qüestions internes que ideològiques, però ja estan tancades i passades. Sobre Rosa Diaz, serà, perquè som nous i ingenus, sempre hem pensat que és millor sumar que restar. El fet que no anem junts és un fet que se li ha de preguntar a Rosa Diaz i al seu partit. És un dels partits amb el que més coincidències tenim i no descartem sumar amb ningú. Sumarem amb tot aquell que vulgui sumar amb nosaltres.

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyadora de la tarjeta regal IKEA 100€. Fes-te admirador/a per participar i opinar

ENTREVISTA | Compartir a Facebook | Parla a Twitter | Envia a Latafanera