Com es presenta l'any 2010 per ERC? Serà un any molt complicat pel país i també un any complicat per ERC que som un grup que estem donant suport al govern. Intentarem sobretot que aquesta crisi que afectarà a moltes famílies catalanes sigui el més lleugera possible. A banda de la tasca habitual hi haurà un seguiment molt exhaustiu de com van les respostes davant de la dolenta situació econòmica.Aquest tema i juntament saber com queda el nou sistema de finançament, indispensable que sigui bo per desplegar les polítiques socials davant la crisi i la situació final en la que queda el nou Estatut després de passar pel Tribunal Constitucional marcaran la propera legislatura. Si aquests aspectes no surten bé, la crisi també podria esdevenir política.
Li fa por que potenciar les polítiques socials del país es pugui contraposar d'alguna manera a les denominades polítiques nacionals? Ho hem dit per activa i per passiva: no ens feu triar entre el pare i la mare. Són cares d'una mateixa moneda. Tenir sobirania no té sentit si no és per defensar els drets dels ciutadans del país. Construir estructures d'estat és equivalent a construir més drets pels ciutadans. És una lectura maniquea deutora d'un tòpic que ha recorregut el país durant molts anys: si ets d'esquerres no pots ser catalanista. Nosaltres reivindiquem que és pot ser catalanista i d'esquerres. Hi ha molts ciutadans que veuen com una paradoxa que vostès votin en contra els pressupostos generals de l'Estat i en canvi a Catalunya governin amb un partit que dona suport a uns pressupostos que vostès han titllat de perjudicials per a Catalunya. No és difícil d'explicar? Ho explicaré molt fàcilment: al Principat estem a Govern i a l'Estat Espanyol estem a l'oposició. No estem al govern de l'Estat, el PSC si que hi és. No té res a veure que estiguem governant a Catalunya que depèn de nosaltres. La pregunta es podria fer al revés: estem obligats a donar suport al govern de l'Estat per estar al govern de la Generalitat amb el PSC? Hi ha hagut algunes veus critiques respecte a ERC per no haver aconseguit que el PSC tingués un posicionament més dur respecte al PSOE a l'hora de negociar diferents aspectes? No sé on s'ha expressat aquesta crítica, en el supòsit que s'hagi expressat li he de dir que seria incomprensible per molta gent que el President Montilla tingués una relació com la que actualment té amb el Sr. Zapatero, que és freda i no excessivament cordial, si ERC no estigués al Govern fent la feina que li toca de tibar. Què proposa ERC si el Tribunal Constitucional toca l'Estatut? Una prèvia: primer s'haurà de veure que fa el Tribunal. Haurem de veure què interpreta i què retalla. Haurem de veure si toca aspectes substancials o són aspectes menors. ERC ho té escrit des de principis de juny a la ponència del congrés nacional: el treball unitari, les que ens vàrem creure el projecte d'Estatut que va desembocar al 30 de setembre. Una reacció unitària al Parlament que seria la síntesi de la de totes les forces polítiques catalanes. Després, pregunta al poble de Catalunya sobre el següent pas que s'hauria de fer. Com s'articularia aquesta consulta, perquè en tot cas amb la normativa actual hauria de passar per l'autorització de l'Estat? Primer de tot hem de tenir una llei de consultes populars que és l'eina i abans d'acabar l'any entrarà al Parlament. Des del meu punt de vista al mateix temps s'hauria de desenvolupar tot allò que l'Estatut ens permeti. Si la sentencia del T.C. rebaixa l'Estatut, pot augmentar el grau de desafecció que hi ha a Catalunya respecte al conjunt de l'Estat? Això dependrà en gran part de quina sigui l'actitud dels partits catalans. A mi és la que m'amoïna. De l'Estat jo no n'espero res que ens pugui afavorir. Aquesta fase la vàrem provar i no va funcionar. De moment som uns quants partits que hem donat suport a un manifest de la plataforma "Pel dret a decidir". Creiem que el TC no pot decidir sobre un text que ha estat filtrat tres vegades: Congrés, Senat i el poble de Catalunya. Canviant de tema, si no s'obté un finançament just, que farà ERC? S'ha aconseguit que la major part dels partits catalans indiquin que més mal l'absència d'acord que un mal acord. Mentre aquest no arribi, haurem de continuar lluitant, estrènyes més el cinturó i aguantar, però no cedir, ja que aquest seria el gran favor que se li faria al govern del PSOE. Un PSOE que no volia a ERC dins de l'executiu de la Generalitat i bé que hi som. Respecte a aquest tema sap que hi ha gent del seu partit que és partidària de sortir de l'executiu català? Algun membre de la direcció nacional, pregunto? Ho dic perquè cap membre de la direcció del partit ho ha fet. No és el mateix un militant de base que un membre de la direcció nacional. A l'hora de votar internament té el mateix valor no hi ha cap dubte, només faltaria. Però a l'hora de decidir la responsabilitat que té qualsevol membre de la direcció és molt superior perquè és a qui li demanaran comptes i és lògic. Sortir del govern català a hores d'ara seria facilitar-li la tasca al govern del PSOE a l'hora d'incomplir els acords que ha de realitzar. Tot indica que vostès no pugen a les eleccions, no creu que això pot ser un vot de càstig? Això ho haurem de veure d'aquí dos anys quan es voti. Nosaltres tenim clar que hem de treballar dur per guanyar un plus de credibilitat, perquè les enquestes també diuen que la gent cada dia confia menys en què els polítics estiguem a l'alçada. Vol comentar alguna cosa respecte el cotxe del Sr. Benach o el nomenament del Sr. Apel.les Carod Rovira i la percepció que alguns polítics tenen poc tacte amb el diner públic? A mi el que m'empipa és quan el posicionament passa per qüestionar que la Generalitat gasta en coses absolutament supèrflues i vol més diners per vampiritzar a l'Estat espanyol. L'error seria caure en això. Si l'enfocament és la necessària austeritat, sense caure en el ridícul, en això estarem d'acord. Però en cap cas, caure en fer el joc a aquells que critiquen tot allò que reforci la identitat pròpia o simbòlica de Catalunya al món. Per cert, que en el cas d'ERC ja quan vam entrar al govern vàrem fer retallades molt importants en despesa pública i ho puc dir amb coneixement de causa perquè jo era consellera de Benestar Social durant dos anys i mig. També hem estat els que més hem lluitat per tal que les malversacions de cabdals públics puguin anar a la Fiscalia Antifrau, cosa que alguns partits no els hi agradava gens ni mica.
