La portaveu del Partit Popular a Catalunya repassa amb Politicacat.com la situació política catalana i explica la posició del seu partit sobre alguns dels temes que actualment més preocupen als catalans. L'encaix de Catalunya i Espanya, el finançament o la nova llei de l'avortament són algunes de les qüestions que Mejías aborda durant l'entrevista. 1- La percepció que hi ha en molts ciutadans de Catalunya és que està mal finançada i que a sobre a una gran part de l'Estat no s'entén aquesta situació. Com ho veu això el Partit Popular de Catalunya? El partit popular va negociar i acordar per consens un model de finançament que preveia un sistema de revisió en el cas que canviessin les circumstàncies. Catalunya ha rebut als últims anys una allau de persones vingudes d'altres indrets que ha impactat directament sobre els nostres serveis públics. És evident que necessitem més diners i això el PP ho ha dit clarament a Catalunya, a València o a Madrid. Nosaltres defensem aquesta millora del finançament per garantir tirar endavant els projectes. A l'hora de la veritat també pensem que el Govern català no ha gestionat els diners que té d'acord amb una sèrie de prioritats i ha malbaratat molt diners en projectes de promoció molt partidista i molt personalista que en res han beneficiat els ciutadans de Catalunya.
2- Com quins? Per exemple, el tema de l'obertura de delegacions a l'estranger. El tema de la contractació d'un munt d'informes que han costat molts diners sense cap finalitat que han servit exclusivament per pagar favors a persones vinculades familiarment, o quan s'han atorgat subvencions a entitats de fora del Catalunya per la promoció de l'ús del català. Nosaltres pensem que això és totalment sobrer, que té un impacte important en el pressupost i que aquests diners haguessin pogut servir, perquè existissin uns quant barracots menys o contractar més personal a la sanitat. 3- Una recent enquesta indicava que un de cada, dos ciutadans espanyols considerava que Catalunya ja estava massa ben fiançada, tot i que ja han sortit les balances fiscals que indiquen el contrari. Quina força té el PP de Catalunya per intentar canviar aquest estat d'opinió? Curiosament aquestes veus critiques sobre la millora del finançament a Catalunya no han sortit del PP espanyol, sinó que han sortit justament del partit socialista d'Andalusia o Extremadura que són des de fa anys economies absolutament subvencionades. El problema de la confrontació territorial en aquest moment no el té el PP, sinó que el té el PSOE. 4- No creu que Mariano Rajoy hauria de dir que Catalunya està mal finançada? En aquest moment hem de pensar que estem en una situació de crisi econòmica que a més a més s'ha malbaratat el superàvit de les arques de l'Estat que hi ha dèficit i el que ha dit Rajoy és que no és el millor moment per parlar d'una millora del finançament. 5- El PP català és partidari de dir una xifra concreta? No. Nosaltres del que som partidaris primer és que el finançament no estigui vinculat a l'Estatut. Pensem que el sistema de finançament s'ha de fer en una negociació multilateral de totes les CC.AA. En el sí del Consell Econòmic, Fiscal i Financera que és on s'han de marcar els criteris. No es poden generar expectatives que després es poden veure frustrades. La negociació s'ha de fer en termes possibilistes d'acord amb les possibilitats que tingui l'Estat en cada moment. 6- Vostè s'apuntaria a l'esmentat front comú dels partits catalans per aconseguir un millor finançament? Nosaltres volíem una posició conjunta de totes les forces polítiques catalanes, però hem de lamentar és que no s'hagi trobat en el PP un interlocutor vàlid i pensem que aquest ha estat un gran error del Govern de Catalunya perquè el Govern català ha buscat com a interlocutora CiU i CiU ha donat la mà al govern per buscar protagonisme, però ara CiU no té res a dir perquè no té cadira en el Consell Econòmic i Fiscal. 7- Què pensa vostè del recurs d'inconstitucionalitat presentat pel seu partit contra l'Estatut? Jo ho veig d'una manera molt lògica: nosaltres creiem que l'Estatut pot estar viciat d'inconstitucionalitat en alguns aspectes. En benefici de la seguretat jurídica nosaltres vàrem interposar aquest recurs, perquè el TC es pronunciï. 8- Però hi ha articles idèntics d'altres estatuts (valencià o andalús) sobre el que vostès no han presentat recurs i això ha sobtat a molt ciutadans. Ens pot explicar perquè? Primer, perquè l'Estatut de Catalunya no ha estat recorregut en el seu conjunt, sinó que ho ha estat en aquells articles que nosaltres pensem que poden estar viciat d'inconstitucionalitat. Per altra banda, l'el.laboració dels estatuts valencià o andalús s'ha realitzat amb uns principis inspiradors molt diferents del que ha estat fet l'Estatut català. Aquest va partir des de la confrontació amb l'Estat, es va començar a parlar d'un nou Estatut quan hi havia un govern del PP i està clar que les bases que inspiraven aquell text eren per provocar un enfrontament amb el govern de l'Estat. Un estatut de màxims per veure fins on es podia arribar. 9- Vostè mateixa i la presidenta del PP, Alicia Sánchez Camacho van assistir fa poc a una manifestació a favor de l'escolarització en castellà. Vostè creu que el castellà està perseguit a Catalunya? Sóc un ferma defensora que el sistema d'educació a Catalunya ha de ser bilingüe. A Catalunya coexisteixen dues llengües amb absoluta normalitat al carrer i això no es veu reflectit ni a l'administració ni a l'ensenyament. Per altra banda, m'agradaria comentar que no hi ha cap país del món en el que no es pugui estudiar en la llengua oficial de l'Estat. Aquest fenomen només es produeix a Catalunya. Nosaltres pensem que és una anomalia que s'ha de corregir i que forma part d'una e les grans defenses que fem sempre: la llibertat. 10- Titllaria de fracàs el sistema escolar català.? I pensa que els nens catalans parlen pitjor el castellà que a Madrid o a Valladolid? Jo titllaria de fracàs el sistema educatiu català perquè tots els indicadors ens situen a la cua del rendiment escolar. A mi no em preocupa tant en quin idioma estudien els nostres fills com que estudien i quin rendiment tenen. Els nostres alumnes tenen un nivell escolar molt per sota d'altres CC.AA, com Navarra, Madrid o Múrcia. 11- El sistema d'una doble xarxa escolar, una en català i una en castellà no podria trencar la cohesió social? No crec que sigui necessari crear una doble xarxa. La cosa és tant senzilla com que les assignatures es facin la meitat en castellà i la meitat en català, introduint una tercera part de matèries en anglès. Hi ha moltes escoles que ho fan. Així no hi hauria ni trencament, ni descohesió. 12- Però alguna de les persones que estaven la manifestació exigien la llibertat d'escollir un àmbit educatiu exclusivament en castellà. Com es fa això sense crear una doble xarxa? Potser si que hi havia gent que ho deia, però recordo perfectament que totes les pancartes que hi havia a la manifestació parlaven de bilingüisme i crec que aquest és un terme clar i que expressa força bé el que volem. Mai renunciarem a l'aprenentatge del català i mai renunciarem a que els nostres alumnes puguin estudiar en castellà i per tant el terme bilingüisme defineix perfectament a la societat catalana.
