El canvi a l'Estat Espanyol i a Catalunya ha estat absolut. En clau estatal la majoria de Mariano Rajoy al capdavant del PP ha estat clara, però plebiscitària, podrà governar amb tranquil·litat, però haurà de tenir present altres forces polítiques que li seran noecessàries per sortir de la crisis, especialment a CiU que de la ma de Duran Lleida per primera vegada amb 16 escons han guanyat unes eleccions generals a Catalunya deixant al PSC de Carme Chacón en segona posició.
Els resultats demostren que hi ha dues realitats polítiques diferents a Catalunya que a la resta de l'Estat, però com a primeres dades a reflexionar s'han de destacar els següents punts:
- S'haurà de veure quin serà el tarannà de Mariano Rajoy al cap del govern. Si s'emborratxa d'eufòria malament. Haurà de cercar acorda amb altres forces polítiques. Qualsevol altre estratègia seria un error.
- A Catalunya, el catalanisme polític ha guanyat i CiU esdevé la tercera força al Congrés dels diputats. És un paper important que atorga una gran responsabilitat. Caldrà veure si l'esforç pel pacte fiscal arriba a bon port.
- La crisi del PSC és molt més forta de la que els mateixos socialistes es pensaven. En el proper congrés del partit, que molt probablement s'avançarà, els militants hauran de decidir que volen que sigui el partit en un futur proper. El futur de Carme Chacón està més a l'aire que mai.
- ICV-EUiA i ERC han estat al nivell que les enquestes els hi donaven. Els ecosocialistes han esgarrapat vots del PSC i ERC ha mantingut el seu votant més fidel.
Veurem com totes aquestes peces del trencaclosques i quin serà un esdevenidor que des del punt de vista econòmic pint molt complicat.
