Li fa falta a Catalunya un pacte fiscal amb l'Estat espanyol? Sens dubte, sí. Totes les forces polítiques catalanes, amb més o menys matisos, afirmen que el tracte econòmic que rep Catalunya per part de l'Estat és fortament injust i discriminatori respecte al que reben altres zones. La diferència és la via per la que les diferents partits catalans volen disminuir aquesta situació que una part important de la ciutadania percep cada cop com més injusta.
Doncs bé farien els polítics catalans de no prendre el tema a la lleugera. Més enllà d'interessos partidistes, el que s'està Catalunya s'està jugant amb aquest tema és la seva supervivència econòmica i la viabilitat de benestar per les generacions futures. Durant la recent reforma constitucional, feta d'amagat i amb un consens més aviat escàs, es va perdre una oportunitat d'or per posar un marc econòmic i fiscal realment just per Catalunya i pel conjunt de l'Estat. Es va deixar passar l'ocasió de marcar constitucionalment un límit a la solidaritat entre territoris, un element, com a mínim, tant important i necessari com el de limitar el dèficit públic. Si el sistema econòmic constitucional es percep com injust, la conseqüència política i social és evident: a Catalunya pot haver-hi més gent allunyada d'un text legal que cada cop sembla menys creïble pel conjunt dels ciutadans. Així doncs, tot indica que s'ha escapolit una oportunitat històrica per motius estrictament polítics, electorals i partidistes d'assolir un marc definitiu. Per la consolidació política i econòmica és pa per avui, però fam per demà, perquè sens dubte, el tema sortirà un i un altre vegada fins que es trobi un solució justa ja que econòmicament la capacitat catalana ja s'ha esgotat amb un dèficit fiscal que li dificulta encara més sortir de la crisi que vivim. Ja van massa ocasions perdudes i sincerament, no estan els temps per malbaratar més ni temps ni diners.
