Després del 20 N Si les enquestes encerten, les eleccions generals comportaran una ample victòria del Partit Popular a l'Estat espanyol. Fins i tot, sembla que estarien per sobre de la majoria absoluta o sinó, la tindrien a tocar davant d'un PSOE que s'enfonsaria de manera espectacular. Malgrat que aquestes circumstàncies no es podran certificar fins el mateix dia de les eleccions, convé pensar quin pot ser el futur de l'escenari polític a Catalunya, si els pronòstics esdevenen correctes. El primer que ve al cap és que sigui quina sigui la situació política, Catalunya continuarà mantenint-se com un element cabdal per entendre els eixos de la política espanyola.
Si el PP guanya amb escreix, té dues possibilitats. Primera opció: la d'aplicar la piconadora dels números. No buscar consens i realitzar polítiques centralistes amb temes com el Corredor del Mediterrani. No cercar un acord de política fiscal més just per Catalunya o ajornar encara més el pagament dels 1.4000 d'euros que l'Estat central deu a la Generalitat. En definitiva, fer cas a l'ala més dura del partit que critica tot allò relacionat amb la configuració autonòmica, enlloc d'aprofundir-hi d'una manera més raonable i amb una major qualitat de la descentralització administrativa. Pot ser una possibilitat que li atorgui vots a curt termini i temptadora pel que significa d'aglutinació de poder, però a la llarga seria un error enorme pel PP. Aquesta possibilitat significaria una desvinculació encara més creixent d'una part significativa de la societat catalana (part que implicaria també membres del teixit empresarial i econòmic català, més enllà d'una part considerable del ciutadà mig) respecte al projecte del PP i la realitat espanyola. Existeix també una segona opció. Que més enllà del número d'escons del PP al Congrés, Rajoy com a president del govern, es decanti cap a una línia dialogant. A la recerca d'acords amb el govern de la Generalitat per poder sortir de profunda crisi econòmica en la que ens trobem. Acords que passarien per fets, no per paraules. Per exemple, atorgar la preponderància que mereix l'esmentat Corredor del Mediterrani o arribar al pacte fiscal abans que s'esgoti la propera legislatura. No cal oblidar que Catalunya representa el 20% del PIB de tot l'Estat i té un pes polític massa gran perquè qualsevol govern central el pugui oblidar. Dues circumstàncies massa decisives que determinen clarament quina de les dues opcions és més aconsellable triar. Encara que potser , per determinats sectors amb tendències massa extremistes del PP i d'alguns mitjans de comunicació, tingui el preu de la impopularitat. Caldrà veure quin dels dos camins escollirà Mariano Rajoy.
