El govern que presideix Mariano Rajoy té la intenció de presentar un text legal que permeti a l'executiu central donar el vist-i-plau de manera prèvia als pressupostos que pressentint les comunitats autònomes. L'argument és que s'ha de controlar el dèficit públic que les administracions autonòmiques han provocat. Es tracta, un cop més, d'una estratègia més de fons que té la intenció de presentar davant d'Europa a les Comunitats Autònomes com a responsables de la mala situació econòmica de l'Estat.
Més enllà que l'argument des del punt de vista comptable resulta més que discutible (com si l'estat central no hagués estat fins ara el que més ha gastat i no fos responsable de la duplicitat d'administracions com els sobredimensionats ministeris de Sanitat o de Cultura que tenen des de fa anys la majoria de competències transferides), des del punt de vista polític no resulta acceptable. Treure a Catalunya la capacitat de decidir sobre el seu propi pressupost és un cop frontal al concepte d'autonomia financera establert per la pròpia Constitució. Aquesta Constitució que aquells que es presenten com a valedors i defensors de la mateixa són els que la vulneren de manera flagrant tant pel que fa al seu text (només cal recordar la composició i les darreres vicissituds del Tribunal Constitucional) com en el seu esperit (després d'anys de parlar que era complicat modificar-la, resulta que ho fan a l'agost, de nit i amb quinze dies i amb el suport de tant sols dos partits). Malauradament no semblen gaire encertades les primeres mesures del govern central. Ni pel que fa al tema econòmic, on ha aprovat una pujada d'impostos sense de la que no havia parlat per res en campanya i més aviat contraria a tota la política fiscal que havia insinuat, ni pel que fa a la qüestió de les seves relacions amb l'executiu català. És molt d'hora, però cal esperar que aquest no sigui el camí definitiu, perquè si el que volia Rajoy era suma esforços per sortir de la crisi, sembla que s'hagi entestat en fer exactament el contrari i una gran part de la ciutadania de Catalunya veu aquests primers passos amb recel. Tot plegat recorda el títol de la novel•la de Charles Dickens i sembla que venen "Temps difícils".
