Els diputats del PSC al Congrés han tornat a votar sí. Aquest cop el vot favorable han anat destinat a mostrar-se partidaris de la reforma constitucional que permet a l'Estat fixar quin ha de ser el límit d'endeutament de les administracions públiques. Els socialistes catalans han desatès les peticions de CiU, ERC i IC-V per tal que no votessin el sí en una reforma que depèn de com s'entengui i es desenvolupi pot limitar molt l'autogovern català.
Sobta veure com els diputats del PSC, que sempre es mostren en petit comitè favorables a una visió federal de l'Estat, no són clars al defensar, per exemple, a que també es determini constitucionalment un límit al dèficit fiscal que una Comunitat Autònoma tingui respecte l'Estat central. Una situació que per Catalunya és autènticament sagnant. Costa creure que els diputats socialistes no facin cap proposta per tal que sigui el Parlament de Catalunya l'encarregat de fixar aquest límit d'endeutament màxim que pot adquirir la Generalitat. Costa de creure que els socialistes catalans no hagin fet cap pas per, com a mínim, aprofitar aquesta reforma constitucional per plantejar-ne d'altres que tard o d'hora s'hauran d'abordar: la reforma del senat (no realitza gairebé cap de les tasques constitucional assignades), la reforma de l'estructura territorial de l'Estat per citar només dos de les més urgents. Les darreres votacions del PSC fan poc creïble el missatge que sovint la formació havia emprat en altres comicis i que es podria resumir amb les frases: "el PP és pitjor pels interessos de Catalunya" o com deia un antic lema electoral "si nosaltres marxem, ells tornen". Aquest discurs ja està esgotat. Està esgotat primer per la crisis econòmica i segon pel que des del punt de vista de l'autogovern de Catalunya, la diferència entre que governi el PSOE o el PP és pràcticament inexistent. De fet, costa de trobar-ne cap. Només cal veure com han negociat la reforma constitucional només en una setmana per tenir-ho clar.
