Ho tindrà complicat la candidata del PSC, Carme Chacón, a les properes eleccions generals del 20 de novembre. I ho tindrà complicat per diferents motius. Alguns deriven de la dinàmica del propi partit, altres de la trajectòria de la pròpia candidata i, finalment, altres, de l'associació de tots els membres del govern Zapatero a la mala gestió de la crisi econòmica .
Parlem dels primers problemes de la candidata: la pròpia situació indeterminada per la que estan passant els socialistes catalans. Les darreres votacions de la formació no han afavorit massa la visió que una part de l'electorat català té del PSC. Una reforma constitucional només pactada amb el PP, la votació en contra que la Generalitat rebi els 1400 milions d'euros que li deu l'administració central, la posició, votada a Europa darrerament, que el català no sigui idioma oficial a Europa i la indeterminació sobre si el PSC ha de tenir veu pròpia a Madrid provoquen a una gran part de la ciutadania de Catalunya la percepció que el PSC no proporciona, a hores d'ara, la seguretat de un projecte a mig termini. Pel que fa als problemes derivats de la pròpia candidata radiquen en bàsicament en dos: la percepció que a la ministra de Defensa no li ha interessat pas gaire Catalunya durant aquests darrers quatre anys. Les seves absències llargues i prolongades i la idea claríssima que Chacón prioritzava la política espanyola respecte la catalana i que era allà, i en concret en la successió de Zapatero, on tenia, i segurament té, els seus màxims objectius, han desgastat la seva imatge. Derivada d'aquesta situació se n'origina una segona: molts votants tenen la sensació que Chacón és la candidata socialista perquè no ha pogut estar en un altre lloc. I, certament, ser plat de segona és una situació que al votant català pot no agradar-li en absolut. Resumint-ho ras i curt: la idea que Chacón veu Catalunya com una eina per promocionar la seva cursa política està força arrelada en una gran part del ciutadans. El tercer grup de factors que haurà de superar la candidata socialista és la situació econòmica general. Chacón ha format part d'un executiu estatal amb l'índex de valoració més baix per part de la ciutadania. La mala gestió econòmica del govern central i en especial l'enorme xifra d'aturats, li pot passar factura. Sembla complicat que una de les persones més rellevants del "zapaterisme" pugui sortir com irresponsable de la situació actual. L'associació Zapatero - Chacón no és gaire beneficiosa per la candidata. Així doncs, són importants els obstacles electorals que haurà de superar l'actual ministre. Els resultats donaran o trauran raons, però analitzada la situació sorgeix, de nou, la pregunta que es fa una gran part del PSC: és Chacón la millor candidata possible?
