Uns vídeos de les Joventuts Socialistes de Catalunya (JSC) i un altre de Montserrat Nebrera, candidata per Alternativa Popular i ex del PP, han reclamat l'atenció del votant a través de gemecs amorosos i de gemecs que recorden orgasmes. Les JSC ho fan perquè indiquen que "Votar Montilla és un plaer" , mentre que Nebrera ho fa per demostrar que només si fa alguna cosa "escandalosa" surt als mitjans de comunicació. També Albert Rivera amb Ciutadans té una certa tendència a sortir nu als cartells electorals.
S'ha de dir que tothom té dret a decidir com vol demanar el vot al ciutadà, però les noves tècniques comunicatives, sincerament, donen que pensar. Que s'hagi d'evocar als impulsos eròtics de les persones evocant la vida privada i la sexualitat demostra, potser, que les campanyes electorals s'estan convertint més en un espectacle pels "mass media" que un període de debat intel.lectual i de idees sobre el país. Debatre conceptes i parlar de política no significa necessàriament ser avorrit i no tenir capacitat de captar l'atenció del ciutadà. El que realment manca són plantejaments a debatre. Plantejament seriosos amb els que es pot estar d'acord o en desacord, però que tinguin contingut i això és el que malauradament s'està trobant a faltar. Si el nivell polític del país està al nivell dels vídeo, només cal pensar una cosa: pobre país.
