OPINIÓPotser seria millor preguntar al ciutadà quan el mecanisme sigui vinculant, de moment les consultes semblen un sistema perquè algú adquireixi notorietat política. 2010-04-26
La participació ciutadana en les consultes sobre la independència de Catalunya ha tingut una participació del 20%, una participació baixa miri com es miri. El "sí" ha guanyat d'una forma aclaparadora, amb pràcticament el 90% de vots emesos favorables, però és evident, i no cal ser expert en processos sociològics i electorals, que la mobilització s'ha restringit a l'electorat molt conscienciat del missatge independentista i que ja tenia presa la seva decisió d'anar a votar.
Ara bé, també sembla evident, mirant les dades, que el missatge de les consultes cau molt allunyat de la majoria de la població que no ha fet saber la seva i s'ha mirat el procés amb cert escepticisme i llunyania. Com si la cosa no anés amb ells. Els resultats també semblen evidenciar un altres aspecte: l'índex de participació és força més elevat a les zones rurals que a les àrees metropolitanes. I aquest és un tema que hauria de preocupar als organitzadors de les consultes. Ni a Barcelona, ni a les altres capitals catalanes, la participació va ser tant elevada com els organitzadors s'esperaven. Vistes així les coses i analitzant els resultats, convé fer-se un pregunta: val la pena continuar fent consultes i gastar diners en temes que el ciutadà sap, que de moment no tenen cap virtualitat pràctica. No és una mica començar la casa per la teulada? No seria molt més lògic preguntar al ciutadà quan la seva veu sigui realment necessària sobre preguntes concretes i realitats efectives. No serà que aquestes consultes serveixen perquè alguns adquireixin popularitat política i treure rèdits particulars. En definitiva: serveixen per res les consultes?
