Durant tot el procés cronològic que ha durat el tema dels indignats hi ha una sèrie d'idees que els propulsors i defensors dels ocupants il.legítims de la plaça Catalunya han repetit com una mena de lletania: "no som polítics", "darrera nostra no hi ha cap partit" o "no som de cap ideologia concreta i només volem canviar el sistema". Aquestes són algunes de les consignes més habituals que s'han sentit des del 15 de maig fins avui. Si s'analitzen amb calma, veurem que els lemes esmentats difícilment aguanten cap mena d'anàlisi racional.
El moviment 15-M és essencialment polític i té tot el dret a ser-ho, el que sobta és que els màxims defensors s'entestin a negar-ho. Ho neguen perquè malgrat ells volen allunyar-se del sistema, és aquest mateix sistema que tant detesten, i no cap altre dels que ells defensen i que alguns voldrien imposar, el que els permet manifestar-se com ho fan. És una paradoxa que els "ideòlegs" del 15-m no poden solucionar i l'única manera que han trobat de fer-ho es negant el sentit de la paraula política i donar-li una connotació negativa. Rebutgen el "sistema", concepte indeterminat i en el que hi posen de tot com si fos una amanida, però demanen unes prestacions que només aquest sistema polític i econòmic proporciona. És curiós, critiquen totes les institucions democràtiques, critiquen els partits, critiquen al "sistema" perquè no els hi agrada la "política", però totes les seves propostes estan farcides d'un marcat contingut ideològic, això sí, d'una direcció molt concreta. Així, cal recordar que Joan Herrera, líder de IC-V, va afirmar que "l'autèntica democràcia es troba a les places"' mentre que Cayo Lara, màxim responsable de IU afirmava "estar d'acord amb el 99% de les peticions dels indignats". Doncs sí, ja veuen que tenen una ideologia molt concreta i això no es criticable, però si ho és que no ho diguin clarament i sense embuts. Dona la sensació que tenen por de fer-la pública i de perdre par del suport popular que ells creuen que tenen, fet que ho demostra quan en nom de se sap ben bé perquè s'atribueixen parlar en nom del poble. Un suport, per cert, desitjat per determinats mitjans de comunicació i uns sectors molt radicals de la ciutadania, però molt més imaginari que real com ho demostren els resultats de les darreres eleccions municipals i autonòmiques. I les urnes, fins que no es demostri el contrari, és el lloc on els ciutadans expressen la seva voluntat, per més que a determinades persones en algunes places els hi agradaria que fos el contrari.
