La polèmica de les retallades dins del sistema sanitari català ocupa gran part de l'actualitat política catalana. És un tema especialment sensible per gran part de la població. Una circumstància que comporta l'obligació de ser molt prudents en les afirmacions dels polítics per no crear alarmismes innecessaris entre els ciutadans. Ara bé, la prudència no significa que les coses no s'hagin d'expressar amb claredat perquè tothom sàpiga exactament quina és la situació.
La realitat és que el model de sanitat, tal i com el coneixem, és insostenible econòmicament. No té cap mena de viabilitat financera i si volem mantenir la idea de "sanitat universal", s'ha de canviar el que hem tingut fins ara. La idea de "sanitat universal" no implica que sigui absolutament gratuïta. Sovint la gratuïtat total comporta per part d'alguns ciutadans l'ús abusiu del servei que presta l'Estat amb el perjudici que això comporta per la resta de la població que paga religiosament els seus impostos i troba els serveis atapeïts quan li són realment necessaris. És per això que en el tema sanitari un copagament, petit i esgraonat en funció de les circumstàncies provocaria dos conseqüències beneficioses: d'una banda, es recaptarien més diners per tal d'afrontar les enormes despeses que la sanitat comporta a la ciutadania. D'altre, limitaria la utilització inapropiada dels serveis sanitaris que alguns realitzen precisament perquè a ells no els hi costa res, però a la resta de ciutadans sí. Segurament la mesura resulta popular, però si volem continuar gaudint d'un sistema sanitari similar a l'actual no sembla que hi hagi altre opció.
