Els diputats del PSC van votar en contra que el català fos llengua oficial a la Unió Europea. Els motius, si es que n'hi ha, no han estatprou explicats i el que és més important: són molt difícils d'entendreper una gran part de la ciutadania de Catalunya, ja sigui votant socialista o no. Aquesta decisió del PSC, important per allò que esdevé de simbòlic i també pel que té d'efectes pràctics, afecta de manera directa a la ja poca credibilitat que els socialistes catalans tenen quan es parla de la seva concepció de Catalunya.
És molt difícil d'explicar que es defensa un Estat Federal i votar en contra que el català sigui reconegut oficialment a nivell europeu. Resulta poc creíble que et presentis com a defensor de l'Espanya plural i al mateix temps votis en contra que l'Estat central pagui els 1400 milions d'euros aquest any. Ja molt pocs ciutadans es creuen la voluntat del PSC de cercar un encaix definitiu de Catalunya dins l'Estat Espanyol, quan membres destacats del PSOE van manifestar-se clarament contra un Estatut legítimament aprovat pels ciutadans de Catalunya. Només cal cercar a l'hemeroteca per trobar frases com les d'Alfonso Guerra o José Bono justificant les retallades del text estatutari. Podríem seguir amb un reguitzell de situacions com aquesta. Al PSC tampoc li serveix ja l'arma antiga que "amb el PP serà pitjor". No governen els socialistes amb els populars a altres zones de l'Estat? Els resultats electorals indiquen de manera clara que la tècnica de "la por al llop" de la dreta espanyolista s'ha quedat sense força. La denominada ànima catalanista del PSC cada cop té menys poder. De fet, dins l'aparell del partit les seves tesis s'escolten, però mai s'apliquen i queden com un recordatori nostàlgic dels anys 70 i 80, però ja no tenen, a hores d'ara, cap aplicació executiva real. El PSC ha de realitzar un plantejament fundacional des dels seus fonaments més bàsics. Ha de decidir finalment que vol ser de gran i cap a on vol anar en un futur. Ho podria fer en el proper congrés , però la decisió de reduir al màxim les intervencions dels ponents argumentant motius logístics i de temps no sembla el més adequat davant d'un tema tant cabdal. Sincerament, no pinten bé les coses pel PSC, no.
