Un dels paràmetres bàsics de la democràcia és esbrinar la voluntat dels ciutadans. I, de moment, en els països occidentals i en les democràcies del nostre entorn, la intenció del electors es coneix bàsicament quan se'ls pregunta. I aquesta és la qüestió, no cap altre. Mai és dolent per una millor higiene democràtica que el poder pregunti als governats quin és el destí que volen seguir. Perquè hi ha por a les consultes? A qui no li agraden?
No cal dir que tota mena de consulta s'ha de fer amb les garanties democràtiques mínimes. Que tota consulta s'ha de realitzar sense cap mena de coacció perquè el ciutadà s'expressi lliurament. I possiblement, també és cert que els polítics tenen l'obligació de preguntar quan els temes estan prou madurs i cercar els moments més escaients per evitar trasbalsos socials, polítics o econòmics, però aquesta prudència necessària per qualsevol governant, no invalida la legitimitat i la necessitat democràtica que significa el fet cabdal que el ciutadà s'expressi. La prudència és necessària, la por no. La por, tant en la vida política com en la personal, és sempre mala consellera. Mai porta res de bo. Només ajorna els problemes, però no els soluciona i més tard o d'hora aquests acaben per sortir de nou. Els polítics catalans de tot l'arc polític, des del PP fins a ERC, hauran d'assumir que al final, ningú pot dir amb certesa quan, seran els ciutadans de Catalunya els que decidiran allò que volen ser. El que sigui, autonomistes, federats, unitaris o independents. La solució política que vulguin, però ho decidiran ells. De fet, si parlem de democràcia són els únics que estan legitimats per fer-ho.
