El govern estatal ha recuperat l'Impost de Patrimoni. Ho ha fet d'una manera que té més de picada d'ullet cap a la part més radical del seu electorat que per motius estrictament econòmics. La mesura afectarà a tots aquells que tinguin un patrimoni superior a 700.000 euros descomptant els deutes i restant exempts els primers 300.000 euros de la vivenda habitual. Els càlculs de l'executiu central indiquen que són 160.000 persones les que es troben en aquesta situació i es recaptaran uns 1.000 milions d'euros. Cal dir en primer lloc que la veracitat de la xifra d'afectat sembla massa baixa i en segon lloc que es parla d'una quantitat que no sembla pas que tregui a l'Estat de la lamentable situació econòmica en que es troba.
La mesura té doncs poques justificacions des de l'àmbit financer i demostra un cop més que el govern Zapatero ha perdut el rumb quan es parla de política econòmica. Cal recordar que aquest impost va ser retirat dins aquesta mateixa legislatura titllant-lo d'injust i d'obsolet. També s'afegia que ja no complia ningun dels objectius que tenia com a gravamen. S'ha de dir ben clar: els motius que van servir per eliminar l'impost continuen plenament vigents. Només cal veure la reacció d'una gran part del conjunt social per veure que la mesura és vista com una fugida endavant, sense cap sentit. De fet, els autònoms ja han avançat que no pensen pagar i moltes comunitats autònomes, que tenen molt a dir en la mesura, han esmentat que ni tant sols l'aplicaran. Aquestes són les reaccions quan s'esprem massa la mamella de la vaca (en aquest cas el ciutadà) i aquesta és la sensació que té un gran sector de la classe mitja: que només serveix per pagar . En definitiva, la tornada de l'Impost de Patrimoni palesa sense embuts la ineficàcia en la gestió i el desvergonyiment d'alguns dirigents polítics que volen fer pagar-nos a tots la seva ineptitud
