OPINIÓEls aldarulls de Barcelona no són res més que el resultat d'una política de progressisme de saló i de confondre la pluralitat i la llibertat amb "jo ho trenco tot que no em passa res". 2010-10-03
El ciutadà de Barcelona té tot el dret a sentir-se emprenyat. Mot emprenyat. Ja està bé de tant temps d'amagar el cap sota l'ala i voler vendre'ns la pel.lícula que els denominats moviments alternatius o antisistema estan configurats per persones que volen un model social, econòmic i cultural alternatiu i que a més Barcelona ha d'estar orgullosa de ser una de les ciutats europees on aquests moviment estan arrelats. Ja està de prendre el pel al ciutadà.
En uns societat democràtica, tothom té dret a expressar el que vulgui i a viure com li doni la gana, però aquesta llibertat no inclou trencar aparadors, cremar autobusos i containers de brossa, apedregar autobusos, trencar botigues i provocar incendis al mig del carrer. No, la llibertat no atorga aquest dret. Això, és vandalisme, ràbia, odi social incontrolat contra tot o tothom, ignorància congènita que no pot quedar impune davant del ciutadà, que a més de veure afectada la seva vida normal, haurà de pagar amb diners públic les imbecilitats dels delinqüents que van provocar els aldarulls. No s'ha gens comprensiu amb aquesta mena de gent. Al contrari, assegurar la democràcia i els drets del ciutadà que si compleix la llei i paga els seus impostos comporta que el codi penal s'apliqui al peu de la lletra i que aquests bandarres podrien anar a la presó per un període entre 3 o 4 anys. Ja no enganyen a ningú ni els denominats antisistema ni aquells que durant anys han intentat fer passar una colla de delinqüents comuns com una mena d'intel.lectuals d'un sistema nou que aquest incultes han de dirigir. Pobre Barcelona, la feina que tindrà netejar-se aquesta imatge de sobre i quina cara que tenen els que ho han provocat. Però tot això té uns responsables: els que han dirigit la ciutat des de fa molts anys indicant que aquesta era una política progressista i d'esquerres, però cobrant uns sous enormes, però ja no se'ls creu ningú. Se'ls hi ha acabat el crèdit.
