Els polítics tenen l'obligació de ser valents, malgrat, a vegades, les seves mesures esdevinguin molt impopulars. En temps de crisis econòmica com l'actual, aquesta característica del dirigents es palesa encara més. És evident que els números no surten. Que el tradicional model de l'Estat del Benestar ja no seveix i que ha de ser objecte d'una profunda revisió. La clau radica en que no hi ha diners. Les despeses superen els ingressos i com faria qualsevol família a títol particular, ha arribat el moment d'estrènyer el cinturó. No és agradable sentir-ho, però és el que toca. Ningú pot viure per sobre les seves possibilitats i l'Estat, tampoc.
El tradicional model econòmic assistencial no es pot mantenir, o ja a mig termini, sinó a curt. Catalunya, a més, té l'afegit d'un sistema de finançament que provoca un déficit fiscal que encara fa menys viable la possibilitat de mantenir les coses com fins ara. Així doncs, toca pendre decissions difícils, com ha estat el cas de la Sanitat, però no hi ha altre solució. En cas de no dur a terme determinats retalls, com alguns proposen amb una lleugeresa indigne de persones que han ocupat càrrecs importants dins l'administració, hi hauria el perill de caure en una situació econòmica com la de Grècia i, sincerament, no sembla el model a seguir. Aquests que proposen que no s'ha de retallar res, mai no responen a la pregunta posterior: com es pagaran els serveis, si els diners no arriben?
