El president de la Generalitat, Artur Mas, va afirmar davant del Parlament que l'executiu català era partidari de crear un impost que gravés les rendes més altes. En temps de crisi, la mesura sona bé i les paraules del president poden gaudir d'una instintiva simpatia popular, però hi ha diferents aspectes que s'haurien de clarificar envers aquest nou impost.
La primera seria una qüestió tècnica: la Generalitat no té la competència per crear un tribut d'aquesta mena. Malauradament, aquesta capacitat només la té l'estat central. El paper de l'executiu català es quedaria reduït a la possibilitat de realitzar una senzilla recomanació. Una recomanació que, com tantes altres provinents de Catalunya, té molt poques probabilitats de ser escoltada. El segon aspecte fa referència al contingut de la proposta. S'hauria de determinar que s'entén per rendes més elevades. Si els criteris tècnics i els paràmetres són similars als de patrimoni, el camí és equivocat. Posats a recaptar diners, potser seria millor no gravar més les rendes de les persones físiques per molt altes que siguin i centrar la mirada en les entitats financeres i els seus beneficis enormes. La darrera qüestió fa referència a la política fiscal. Des de Politicacat partim d'un principi: com menys impostos millor per l'economia i el ciutadà. És precisament el gran número de tributs existents (juntament amb una legislació laboral obsoleta i la manca de control dels especuladors econòmics) una de les causes de la greu crisi econòmica que estem vivint i la que dificulta que el ciutadà trobi feina i es pugui guanyar la vida de manera independent i no esperant que l'Estat ho solucioni tot i ho proporcioni tot gratis. Hi ha massa gent que s'ha pensat que les coses són gratuïtes. Hi ha massa gent que pensa que molts han de pagar més impostos per així continuar vivint aixoplugats sota un Estat del Benestar del que han pervertit el concepte fins convertir-lo en un Estat que ha de proporcionar-nos un "modus vivendi". Doncs no és això. Així que l'executiu català faria bé en tenir molta cura al proposar nous impostos. Potser caldria remarcar la idea que és l'esforç individual del ciutadà el que ens farà sortir de la crisi i no pas esperar que "papa Estat" ens ho doni tot.
