Felix Millet i Jordi Montull ja han dormit a la presó de BriansII. Tot i que han entrat per un tema diferent al principal del Palau, sobre el que s'està pendent de judici, la societat ha vist com es posava fi a una de les situacions més estrambòtiques que s'havien donat darrerament al món de la justícia: que dos delinqüents confessos, de delictes econòmics molt greus i continuats, continuessin al carrer com si res.
Explicar jurídicament que aquests senyors estiguessin al carrer era una tasca gairebé impossible, per molt que alguns intentin dir que el dret és complicat, que el dret processal permet determinades dilatacions temporals o qualsevol altre mena d'excusa tècnica, la llibertat de Millet i Montull era gairebé kafkiana. La realitat és que fa molt de temps que aquests senyors haurien d'haver estat sancionats d'acord amb la gravetat dels delictes realitzats. Si la justícia no és relativament ràpida, deixa de tenir sentit i s'allunya dels ciutadants que perceben que un dels aspectes cabdals de l'Estat no funciona. Veure que aquets dos senyors siguin qui sigui estan sotmesos a la llei com tothom, sense ser populista, permet seguir confiant mínimament en el sistema jurídic. No és gens agradable que ningú entri a la presó ni és motiu d'alegria. Ara bé, la sensació d'impunitat davant del delicte és un luxe que la societat democràtica n es pot permetre. I Catalunya, veient els darrers esdeveniments de corrupció, menys que ningú.
