Fa pocs dies va haver-hi una manifestació a Barcelona contra les retallades. Destacats dirigents de les forces polítiques que van formar el tripartit van encapçalar la mateixa en contra de la política d'austeritat econòmica seguida per l'executiu de Mas. Naturalment que estan en el seu dret de sortir al carrer, perquè en un país democràtic és legítim que tothom es manifesti contra allò que cregui convenient.
Ara bé, és evident també que aquestes manifestacions han omplert de perplexitat a una gran part dels ciutadans. L'astorament ve sobretot perquè és difícil de fer entendre a molts catalans que aquells que han governat durant vuit anys realitzant una gestió econòmica autènticament esperpèntica i que han deixat el país en una situació que està bordejant la fallida es vulguin presentar ara com defensors de la classes mitges i de les classes menys afavorides. Precisament aquelles classes que han patit més la pèssima gestió deeconòmica dels dos governs del tripartit. Uns executius que no només no han entonat cap mena d'assumpció de responsabilitat, sinó que alguns dels seus membres més destacats ara pretenen fer creure que en les seves polítiques està la solució a la difícil situació que vivim. Però se'ls hi ha de dir que, com dirien els joves, que "no cola". Les estimacions de vot en les darreres enquestes continua castigant als membres del tripartit, especialment als socialistes, i els mantenen pràcticament en el mateix percentatge electoral que en les darreres eleccions. És a dir un desastre. Mentre perdin més temps en protestar davant de tot, en lloc de fer una autèntica reflexió sobre les errades comeses que els van portar a l'oposició rebent un càstig enorme per part de l'elector, no sembla que el futur els hi pinti gaire bé. I vist el vist, i ja fa una any que el ciutadà els va fer fora del poder,d'autocrítica no n'hi hagut gens. Una errada. Una greu errada d'estratègia.
