Hi ha una nolvel.la molt interssant de Manuel de Pedrolo que es titula Trajecte final. Aquest frase s'ajustaria perfectament a la situació política catalana actual. El president de a Generalitat, José Montilla, va convocar les eleccions el més tard possible dins la legalitat, el 28 de novembre, en una decisió legítima, però que no sembla que sigui la més convenient pel país.
L'argument clau per allargar el màxim la legislatura és que convé ara seguir governant davant les importants mesures econòmiques que cal assumir. Ara bé, si es contempla les darreres declaracions dels líders de les diferents forces polítiques que composen el tripartit actual, la imatge que està traspuant a molts ciutadans és que estan més preocupats per situar-se be a la graella de sortida i diferenciar-se dels altres companys de govern que de dirigir al país fins a finals de novembre. En aquest sentit, l'oposició, CiU, té una situació més avantatjosa perquè el seu discurs pot ser molt més monlític i amb menys esquerdes perquè no li cal en aquests moments diferenciar-se de cap altre força política. El paper de les forces polítiques que configuren el govern actual sembla un campi qui pugui per salvar els mobles cara el seu propi electorat i aquesta, sincerament, la millor manera de prepar uns comicis. Malgrat sembla el contrari, pels partits que ara govenen, malgrat que ni així segurament evitaran uns resultats en general dolents, hagués estat millor realitzar les eleccions com més aviat millor. El president Montilla ha decidit no fer-ho i, parlant de títols, la situació també recorda a aquella pel.lícula dolenta dels anys setanta "La lenta angoixa dels peixos fora de l'aigua", que es podria aplicar perfectament a l'executiu actual.
