Els socialistes catalans estan davant de la seva darrera oportunitat per retrobar un perfil propi. La derrota de Carme Chacón, la candidata que majoritàriament gaudia del suport del PSC, ha atorgat a la direcció socialista de Catalunya la possibilitat de marcar territori davant del PSOE. Una oportunitat sorgida de la derrota de la candidata del socialisme català. Un socialisme més residual que mai dins del socialismes estatal.
La situació actual del PSC és molt complicada. El seguidisme absolut d'aquests anys de la formació catalana respecte al PSOE l'ha conduït a que una gran part de la ciutadania el vegi com una mena de sucursal que entre els interessos del partit i els interessos de Catalunya sempre tria els primers. De fet, se li recorda, i amb raó, que mai ha votat diferent dels socialistes espanyols en el Congrés. Ni tant sols ha votat diferent en temes tant essencials per Catalunya com el pagament del fons de competitivitat, ni l'oficialitat del català a Europa, per citar alguns exemples destacats. El cim d'aquesta imatge absolutament esperpèntica i d'esquizofrènia ideològica és la mateixa Carme Chacón quan, amb un afany desmesurat per captar vots de delegats socialistes a Sevilla, va afirmar que "s'oposava amb rotunditat al pacte fiscal per Catalunya per ser profundament insolidari pel resta d'Espanya". Una frase que va molestar alguns membres del PSC i que, per cert, oblida que allò que resulta realment insolidari és el tractament fiscal que reben els ciutadans de Catalunya que paguen impostos com Suècia i reben un tractament del tercer món i pateixen, a més, unes infraestructures inadequades pels reptes del segle XXI. Després del Congrés del PSOE a Sevilla on Rubalcaba ha estat escollit secretari general del socialisme espanyol, el PSC ha de marcar clarament quina relació vol tenir amb el PSOE. O bé continua amb el seguidisme o bé decideix donar un pas endavant i busca una relació d'igual a igual amb el socialisme espanyol. Ho tindrà difícil perquè Rubalcaba ja va indicar que "federalisme sí, confederalisme no" el que significa tota una declaració d'intencions del nou secretari general. Cal recordar, també, que Rubalcaba ha llançat la idea de "un únic missatge per tot Espanya" com un dels eixos centrals d'actuació i que fou, al final, un dels elements cabdals que li va proporcionar la victòria. Les circumstàncies han proporcionat al PSC una oportunitat per redefinir-se i remarcar la seva catalanitat. Ningú sap si n'hi haurà gaires més i els darrers resultats electorals demostren de manera clara o que els socialistes catalans canvien o s'en van directe al precipici. Igual en aquest sentit s'han d'interpretar les paraules de Montserrat Tura quan indicava que "potser haurem de votar diferent del PSOE". Veurem si es queda en una mera declaració d'intencions o d'una vegada es passaran als fets. El socialisme català faria bé de prendre seriosament la situació ja que el perill d'estar anys, però molts anys, a l'oposició depèn en gran part de la decisió que es prengui en aquest sentit.
