El departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, la Universitat Pompeu Fabra i l'Amical de Mauthausen han presentat aquest dijous el cens dels deportats espanyols als camps nazis, en el qual s'eleva a prop de 2.000 els deportats catalans. La base de dades apunta que dels 9.000 espanyols deportats la majoria procedien de Catalunya amb el 22%, el 19% d'Andalusia i el 12% d'Aragó. Per la seva elaboració s'han accedit a arxius inexplorats fins ara i s'han descobert 450 noms de deportats espanyols inèdits. Segons el secretari de Relacions Institucionals i Participació, Josep Vendrell, aquest cens és el més complert que s'ha elaborat fins el moment.
El cens inclou informació sobre l'itinerari anterior i posterior dels deportats, documentació, fotografies, així com dades sobre les famílies. La base de dades conté 112 espais diferents organitzats en vuit finestres amb dades dels deportats, camps francesos, empresonament, camp de concentració, Kommandos, situació del deportat, parents, indemnització, fotografies i audiovisuals. En concret, la base de dades, fruit d'una investigació iniciada el 2007, eleva a 8.964 la xifra de deportats republicans als camps nazis i a 1972 els catalans deportats. El 59% dels deportats espanyols van morir en els camps de concentració.
Vendrell ha remarcat, com ja ho va fer el conseller d'Interior, Joan Saura aquest dimarts, que les dades ressalten que el nazisme i els camps d'exterminis no són aliens a Catalunya. "Tenim una responsabilitat concreta que és donar a conèixer i explicar què van suposar els camps d'extermini nazis", ha declarat. "S'ha de donar a conèixer perquè no es torni a repetir i com a societat estiguem alerta", ha afirmat.
El cens serà accessible per a investigadors i per a ciutadania en general, sempre respectant la Llei de protecció de dades, i pot constituir, segons el departament, la base de nous estudis sobre la deportació republicana als camps nazis. En una nota la conselleria, subratlla la recerca feta en arxius d'antics camps de concentració i a l'arxiu de L'international Tracing Service (ITS) de Bad Arolsen, on hi ha dades de camps alemanys i d'altres de Polònia i Àustria.
Es preveu que en el futur s'afegeixin més dades. En concret, es farà una recerca en els arxius de camps de refugiats francesos. A l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha dades dels camps d'Argelers, Barcarès i Sant Cebrià, però també s'investigaran els arxius departamentals de l'Hérault per treure dades de la deportació als camps del Llenguadoc (especialment el d'Agde).
El doctor en Dret i investigador a la UPF, Alfons Aragoneses, ha insistit durant la seva intervenció que aquesta "és la base de dades més complerta que existeix en aquest en l'actualitat sobre la deportació republicana als camps nazis i que inclou més dades, més fonts d'informació, més arxius a consultat i més deportats acredita".
Per la seva part, la presidenta de l'Amical de Mauthausen i altres camps, Rosa Toran, ha afirmat que aquesta "és una eina viva i un punt de partida per a investigadors, periodistes i familiars". "En el temps potser s'arribarà a concloure que la deportació dels republicans no és la història només dels supervivents i assassinats sinó també la història àmplia de les famílies".