Els municipis no tenen diners i es veuen incapaços de proporcionar els serveis mínims (sanitat, menjar, educació...) a una població cada cop més numerosa. Exigir als ajuntaments que compleixin amb les seves competències i després no donar els estris necessaris per realitzar-les és enviar-los segr al fracà.

II) La contradicció e la llei és evident. Dins la regulació legal espanyola hi ha, d'una banda,  l'obligació legal d¡empadronar. D'altre, l'obligació d'expulsar aquelles persones que no tinguin els papers que la llei demana per quedar-se. Així, s'arriba al sene sentit que els ajuntaments han d'empadronar a persones que, per exemple, no podran tenir contracte de treball. La qüestió es complica, a més, quan diferents sentències judicials, afirmen que l'empadronament no és element suficient per demostrar l'arrelament de l'immigrant.

III) El que convé es un tema tant complicat com és l'immigració és afrontar-lo sense embuts. Crear una regulació clara, concreta i senzilla en la que tothom coneixi quins són els seus deures i els seus drets. I, sens dubte, una regulació que dongui les eines als municipis, aquells que primer es troben amb la situació, la capacitat per actuar. Discursos grandiloqüents queden molt bé, i fins i tot poden donar vots, però no solucionaran la qüestió.

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyadora de la tarjeta regal IKEA 100€. Fes-te admirador/a per participar i opinar

REPORTATGE | Compartir a Facebook | Parla a Twitter | Envia a Latafanera