Imatge a la que a més se li han afegit les desafortunades paraules de la la vicepresidenta del govern, Fernandez de la Vega, quan va exhibir un to d'amenaça a l'indicar que per les autonomies "ja no és temps d'exigir, sinó de col.laborar". Com si les autonomies, i Catalunya quasi més que cap altra, no haguessin col.lanborat amb l'Estat. És sens dubte una vicepresidència que no s'havia pas d'haver creat, llevat que la intenció de Zapatero no sigui la de mostrar a tothom la ratlla que no ha de passar. Mal assumpte.
Tampoc ajuda gens a que l'escollit sigui Chaves. A Catalunya es fa difícil d'entendre com un dels polítics que més s'ha destacat per criticar qualsevol de les propostes econòmiques que sorgien des de Catalunya. Així serà l'home que ha aconseguit que a Andalusia se li pagui quantitats més que considerables pel concepte "deute històric" (absolutament indeterminat) i que ha imposat el seu concepte en els criteris de finançament (que resten importància al criteri cabdal que és el d'augment de població) qui haurà de fer i desfer per mantenir els equilibris entre les diferents autonomies. Per Catalunya, malament. És com si un soci del Madrid fes d'àrbitre en un duel Barça-Madrid.
També el nomenaments de Gonzalez-Sinde en Cultura o de Salgado com a màxima responsable d'economia s'han de prendre en la línia d'un concepte d'Espanya més uniforme que mai. Així és normal que la classe política catalana i la societat en general hi hagi un cert escepticisme envers els nomenaments. I la veritat, és que hi ha motius per ser pessimistes, els antecedents dels protagonistes no són gaire bons.

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyadora de la tarjeta regal IKEA 100€. Fes-te admirador/a per participar i opinar

REPORTATGE | Compartir a Facebook | Parla a Twitter | Envia a Latafanera