Valoracions sobre el Congrés d'Unió

CITES

REPORTATGE SEMBLA CLAR UN PROCÉS D'ALLUNYAMENT DE LA SOCIETAT CATALANA RESPECTE ALS SEUS POLÍTICS

CAP A ON VA LA POLÍTICA CATALANA?

Fa aproximadament dos anys va aparèixer la definició del català emprenyat. El concepte va sorgir en l'àmbit periodístic i ha passat ja a formar part i de la nomenclatura política catalana. La idea es referia a una part dels conjunt de la ciutadania que estava preocupada per devenir d'aspectes claus de Catalunya i que veia que aquests no arrancaven: massa soroll al voltant de l'Estatut, el finançament o les infraestructures absolutament endarrerides, entre altres aspectes. Convé ara esbrinar, si aquesta part de la ciutadania catalana continua empipada o, senzillament, desencisada a punt d'entrar en un tant se m'enfotisme important. Sigui una cosa o l'altra, el que és evident que s'està produint a la política catalana una situació d'allunyament entre el conjunt social i el món polític. El fenomen no es dona només a Catalunya, és cert, i es repeteix a altres democràcies occidentals, però també és veritat que a casa nostra la situació es palesa de manera preocupant. Les causes són vàries i diferents, però s'ha d'estar alerta, perquè uns ciutadans que deixen de preocupar-se pels seus drets i els del seu país acaben abandonant el seu destí a mans d'unes elits directores que acaben actuant sense control.

Els últims indicadors sociològics i enquestes realitzades a Catalunya indiquen de manera clara que el català mig té molt poc interès per la política i que gairebé veu els polítics com un "mal necessari", però que de confiança en ells, cap ni una. L'origen d'aquest problema seria digne d'una tesi doctoral, però des d'aquí caldria destacar dos aspectes, un de més general i un altre de més concret al nostre país.
Pel que fa l'aspecte general, caldria comentar que el fenomen és un aspecte que es dona a tots els sistemes democràtics occidentals. La idea del polític com a gestor, la presència d'una administració massa gran que sovint fa perdre la noció al ciutadà que s'allunya dels problemes reals del ciutadà o la percepció que el polític només té interès per mantenir-se a la poltrona són esteses i integrades per un conjunt social, cal dir que a vegades amb raó, que ja les ha assumit com a inherents a la democràcia.
En concret, però, en el cas català cal afegir un aspecte nou: la situació política catalana palesa davant de molt ciutadans que els partits sovint posen els seus interessos particulars que els del conjunt de Catalunya. El tema del pressupost ha estat una prova evident. Ni en un cas de vital importància pel futur del país, els partits no hagin estat capaços de trobar una posició unitària mostra la poca capacitat i mentalitat "d'Estat" (dirien els països que en tenen) que té la classe política catalana en general. Esgarrifa pensar la imatge que pot presentar la classe dirigent en cas que el Tribunal Constitucional retoqui articles de l'Estatut. Els polítics catalans s'ho haurien de fer mirar si no volen que a les properes eleccions les dades de participació encara siguin més baixos i la seva imatge pública encara pitjor. Caldrà que tota la societat faci un esforç, però ells els primers.

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyadora de la tarjeta regal IKEA 100€. Fes-te admirador/a per participar i opinar

REPORTATGE | Compartir a Facebook | Parla a Twitter | Envia a Latafanera