L'executiu de la Generalitat ha admès que potser no ha estat prou negligent en la supervisió d'informes encarregats a diverses consultories. El Govern ha admès que com a mínim hi ha una 700.000€ que s podrien haver estalviat. No és d'estranyar. La manca de consideració al diner públic que hi ha al nostre país esparvera i emprenya a qualsevol ciutadà que tingui una mínima consciencia de ser-ho.
Alguns informes eren tant absurds com estudis sobre jocs de taula, analitzar l'opinió de periodistes sobre la gestió del govern, l'estudi d'actuació dels polítics davant de temps de crisis...temes tots ells d'enorme importància social. Curiosament tots els informes tenien un valor de poc menys de 12.000€, el valor mínim exigit legalment perquè hi hagi concurs públic, i van ser atorgats a dit a determinades consultories. Aquests fets han estat acceptats pel mateix govern. Ara bé, relacionat amb aquest tema de la manca de respecte als diners públics, sobta que quan al Parlament es demani que s'obri una comissió d'investigació sobre l'afer de l'Orfeó, el Parlament amb els vots en contra dels partits del tripartit i Convergència i Unió la prohibeixi. És difícil d'explicar al ciutadà quina és la causa que porta als partits a negar-se a acceptar l'esmentada comissió, però aquesta negativa no fa res més que augmentar la sensació que a Catalunya amb el diner de tots és pot fer allò que es vulgui i que no hi ha cap mena de control. El president, José Montilla, va utilitzar el terme "risc de desafecció" entre de les relacions entre Catalunya i Espanya. Segurament hi ha una part de raó quan ho va esmentar, però faria bé en no oblidar una desafecció encara més evident: la de la societat catalana amb els seus dirigents polítics. I decisions com les del Parlament no ajuden a superar-la.
