Les darreres enquestes apuntent que po¡er molts ciutadans de Catalunya el problema més gran que tenen en aquets moments és la pèssima situació econòmica, especialment, les dades de atur. També manifesten els darrers sondejos d'opinió que l'actual de govern de la Generalitat no transmet confiança a un alt percentatge de catalans l'hora de possibilitar una sortida de la crisi. Així les coses, no resulta estrany que el canvi sigui més que previsible en les properes eleccions autonòmiques. Ara bé, convé preguntar-se que li demanen els ciutadans al canvi.
És molt probable que s'hagin de pendre mesures doloroses, però necessàries per ajustar encara més el control del dèficit públic de l'economia catalana. S'hauran de retallar determinades prestacions socials (ho ha fet Alemanya amb una economia més sanejada i sense que ningí li demanés) tot i que comporti un cert malestar social. En la mesura de les competències, més aviat minses, que té la Generalitat s'haurà de modificar el mercat laboral en tot allò que permeti una major flexibilitat de contractactació per part de les empreses. S'hauran de rebaixar impostos per tal de permetre que el ciutadà mig tingui més líquid a la butxaca i reanimi el consum. Circumstància bàsica per la nostra economia i el nostre teixit empresarial. Naturalment, i com a conseqüència de l'anterior, seria bo oblidar aquells remeis que es repeteixen com un sainet des de determinats partits de manera francament populista: "pujar impostos" o restablir bogeries similars al derogat impost de patrimoni, un autèntic robatori al ciutadà (per cert, com el de successions). Seran mesures impopulars, segur, però si volem sortir del forat on estem, aquells que substitueixin als que ara manen les hauran d'afrontar sense por. Perquè el canvi no només s'ha de prometre. El canvi s'ha de complir.