Està regulat al Títol III de la Constitució Espanyol i 30 anys després de l'elaboració del text constitucional, el Senat es mostra com una càmara que ni de bon tros ha assolit els objectius pels que va estar pensat. La Càmara Alta tenia la finalitat d'esdevenir l'organisme que mostrés la realitat plurinacional de l'Estat espanyol, d'esdevenir una autèntica càmara de representació territorial. Res d'això ha succeït. Més enllà de les seves funcions pels tràmits legislatius marcats constitucionalment, la funció dels senadors es va devaluant. El Senat ha de ser objecte d'una profunda revisió, en cas contrari corre el periil de quedar-se en una institució merament decorativa, si és que ja no ho és.
L'article 69 de la C.E. indica de manera ben clara que "El Senat és la càmara de representació territorial". El text sembla prou clar a l'hora de definir quin era el paper que, quan es va confeccionar el text legal, se li volia atorgar a la denominada Càmara Alta. Però els esdeveniments han anat per camins ben diferents: encara a hores d'ara ningú sap ben bé que vol dir això de ser "la càmara de representació territorial". Fins ara sembla una tasca que queda reduïda al fet que un dia a l'any es reuneixin els presidents de les diferents comunitats autònomes i es pugui parlar, com si es fes un favor, en les diferents llengues oficials que es parlen a l'Estat espanyol.
Són fets gairebé floklorics i políticament intrascendents. El que caldria de debó es modificar el text. Caldria dotar al Senat d'autèntics poders legislatius, i sobretot, proporcionar les eines perquè sigui un dels llocs que vertebrí la política territorial de l'Estat. Només cal veure l'activitat diària del Senat per veure que és quelcom semblant a una entitat inactiva, que funciona per inèrcia i que a hores d'ara li costa diners al ciutadà.
Cal modificar el Senat per assolir el seu autèntic objectiu, sinó és així que l'elimin. Com a mín sortiria millor de preu.