La ciutadania de Catalunya està entre desencantada i atònita amb una classe política que sembla incapaç de trobar una solució concreta a un tema cabdal que marcarà la política catalana, i el que és més important, les infraestructures i el nivell de desenvolupament de la societat catalana durant els propers anys.
Davant de l'absència de resposta unitària dels partits polítics catalans sobre aquesta qüestió, hi ha una sèrie de punts que creiem que s'haurien de respectar en cas de signar un acord i si aquests aspectes no es respecten, potser el millor seria que no hi hagués acord i continuar negociant.
Els elements bàsics a respectar serien els següents: 1) que el criteri de població sigui l'eix determinant per determinar l'augment de finançament. Catalunya ha rebut un augment de població de més d'un milió de persones en quasi una dècada. Aquest increment provoca que proporcionar cobertura educativa, sanitària o d'infraestructures resulta molt més car per l'administració que fa deu anys enrere. Signar qualsevol acord que tingui present aquest element seria una gran error. 2) Què en cap cas la solidaritat entre les diferents zones que configuren l'Estat Espanyol trenqui el principi d'ordinalitat. Això significa que un cop el Fons de Compensació Interterritorial hagi realitzat les seves funcions anivelladores entres les comunitats autònomes, cap d'elles pugui ocupar un lloc més baix que el que tenia abans d'haver-se produït l'acció correctora. Si el principi d'ordinalitat no es compleix, no existeix solidaritat, existeix injustícia, ja que el solidari acaba rebent menys que aquell que ha rebut la solidaritat. 3) S'ha de crear un marc jurídic que permeti crear un entorn jurídic i polític estable que permeti, d'una banda, assegurar que el Govern de Catalunya i el de l'Estat puguin renegociar el sistema sempre que les circumstàncies ho requereixen. Aquesta flexibilitat no esdevindria en cap cas inseguretat, al contrari, asseguraria que l'acord durés el màxim temps possible. D'altra banda, i per acabar, la creació d'aquest sistema evitaria el cansament que el tema ha provocat a bona part de la societat catalana, tensions innecessàries i els dubtes d'unes empreses que no veuen molt clar invertir en una zona que no té clar quin serà el seu futur econòmic més immediat. Amb el perjudici que això significa pels catalans en el seu conjunt.
Canviar el sistema de finançament català era inevitable perquè era un sistema injust, però signar qualsevol acord que no mantingui aquest tres paràmetres seria una gran error i una gran irresponsabilitat.

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyadora de la tarjeta regal IKEA 100€. Fes-te admirador/a per participar i opinar

REPORTATGE | Compartir a Facebook | Parla a Twitter | Envia a Latafanera