La xiulada que va rebre la cantant israeliana Noa durant els actes oficials de la diada de l'onze de setembre va ser un dels fets destacats de la mateixa. La cantant va ser interrumpuda en diverses ocasions per una part del públic que duia el mocador tradicional palestí i que representa criticaven les darreres declracions de la cantant sobre les últimes actuacions de l'exercit israelià a Gaza. Es pot estar d'acord o no amb les paraules de la cantant, que per cert sempre s'ha posicionat en favor de trobar una solució pàcifica al conflicte, però no sembla que la posició d'alguns dels protagonistes dels esdeveniments sigui la més correcte.
Es podria començar parlant de l'esquizofrènica actuació de IC-V. Com a membres del tripartit del govern inviten la cantant als actes i després els mateixos fan una crida al boicot de l'artista.La imatge de la portaveu de la formació, Dolors Camats, aplaudint a Noa quan ella mateixa havia anunciat que el seu grup donava suport al boicot, passarà a formar part de les contradiccions i ridículs més grans d'un resposable de comunicació d'un grup polític a Catalunya. També resulta si més no curiós, com determinats sectors civils i polítics de la societat catalana utilitzen el conflicte àrab-israelià per, en el fons, criticar tot allò que detesten i que veuen com a resposables de tots els mals amb una puerilitat gairebé infantil. Especialment, es clar, les crítiques sempre van adreçades a Israel o EE.UU. amb un maniqueisme que esparvera entre bons i dolents. El conflicte de Palestina és tant complex, tant ple de matisos i tant desconegut per la major part de la classe política catalana i per molts dels que es manifesten (que sovint només saben del conflicte quatre idees predeterminades per realitzar un discurs antitot, antitot occidental, es clar) que el millor que farien es guardar un respectuós silenci. Un silenci encara que sigui només per respecte pels que de veritat estan patint el conflicte i aquells que de veritat coneixen la situació i s'esmeren per solucionar-la. I cal dubtar que aquest darrers es trobin manifestant-se a Barcelona o xiulan a Noa. Xiular a la cantant no sembla la millor aportació catalana a la pau de Gaza, no...
