Des de que l'actual president del Barça, Joan Laporta, va anar en primera línea d'una manifestació independentista s'ha produït entre els partits d'aquesta línea ideològica una mena de carrera per veure qui se l'emporta a les seves files. Tant Joan Puigcercós, president d'ERC, com Joan Carretero han indicat que estarien encantats que Laporta ingressés a les seves formacions un cop hagi acabat el mandat com a president blaugrana.
S'ha de dir que sembla una carrera que té més d'oportunisme mediàtic que de fons polític. La ràpida posició que han adoptat ambdós polítics mostra fins a quin punt és baix el nivell de la política del nostre país. Davant d'aquesta situació només hi caben dues possibilitats: o bé hi ha una manca evident de dirigents joves de nivell o bé els partits ja han abandonat totalment la seva preocupació per la política en majúscules i només es preocupen de sortir als mitjans. En qualsevol cas, cap de les dues opcions és gaire atractiva. No sabem res de les capacitats polítiques de Laporta, però si els tics personals són els mateixos que ha mostrat durant la presidència del Barça els indicis no són gaire optimistes. Només cal imaginar que passaria en l'executiva d'un partit o en un govern si 14 de 18 membre abandonessin els seus càrrecs per discrepàncies de tarannà personal amb el president com ha succeït a la junta del club. Política poca, espectacle molt, i sincerament ningú sap si això és el millor que li pot passar a les opcions independentistes catalanes...