Catalunya perd dos de cada tres llocs que desapareixen a l'Estat Espanyol. La situació d'un sector important de la població és complicada per arribar a final de mes, les Petites i Mitjanes Empreses (PIMES), motor tradicionals del teixit empresarial català, indiquen que cada cop més tenen dificultats per mantenir les portes obertes i el ciutadà català es veu sotmès a una pressió fiscal massa gran, arrodonida amb el robatori que significa l'impost de successions. I, per acabar d'adobar el pastís, es destapen uns escàndols de corrupció política de tal magnitud que la credibilitat del dirigents polítics està sota zero.
Davant d'aquesta situació, no gaire esperançadora, el que més crida l'atenció és la percepció per una gran part de l'opinió pública que el govern de la Generalitat es manté en un grau d'inactivitat, en una inanitat tant gran que esparvera. Tot indica que la situació l'ha sobrepassat de ple i que tant sols es dedica a esperar que la situació econòmica millori per si sola i pugui passar el túnel fosc actual com més aviat millor. Fan falta mesures concretes: facilitar la creació d'empreses rebaixant el marc impositiu. També seria convenient que la Generalitat pressionés a l'executiu central (no cal oblidar que el PSC té 21 escons a Madrid) per tal que posi fil a l'agulla en una reforma laboral tant necessària com urgent per tal de facilitar a les empreses la contractació de personal. Seria urgent que es tant l'Impost de Societats com el de Successions tinguessin la regulació que una bona part del teixit social català reclama a crits. En definitiva, seria bo que el govern es posés les piles d'una vegada. De no fer-ho, pot ser perfectament que a les properes eleccions la ventada sigui tant forta que no quedi, no es diu popularment, ni l'apuntador.
