La frase no té desperdici: "No hay ninguna grieta en la posición sobre Cuba. La realidad cubana es la democracia más profunda que he vivido yo en cualquier país". Més endavant: "Yo no estoy a favor del sistema de partido único, pero es un sistema mucho más democrático y participativo del que tengo yo aquí en el Parlamento español. Se puede estar, en la formas, con otro tipo de democracias, per eso no me lleva a cuestionar ni el comunismo ni la revolución cubana". I per acabar-ho d'adobar, sobre la caiguda del mur de Berlin, ara fa vint anys, "si la alternativa era el capitalismo que tenemos hoy en día pues sí fue una tristeza que cayera el único reducto que quedaba de posibilidad de luchar por un socialismo". Qui parla així no és un polític vell amb tics del passat. És Esther López, en declaracions al diari El País, de 26 anys, d'IU i candidata a les eleccions europees de l'any 2008.
Hi ha sempre un dubte quan un jove realitza declaracions d'aquest tarannà. Possibilitat primera: ens trobem davant d'una persona que realment creu el que diu. Si en aquest ca és això, potser el que li convé a Esther López es replantejar-se com es pot defensar un sistema en el que no hi ha eleccions, on la veu del ciutadà (si és que a Cuba hi ha ciutadans) és constantment menystinguda. Entre altres coses, perquè ningú sap el que pensa, ja que no pot expressar-se. On s'empresona persones per escriure articles o llibres. Un pais del que la gent vol sortir i no entrar, que ja per sí és un mal símptoma. Dir que aquest és un sistema democràtic faria riure, si no fos perquè qui pateix és el poble cubà i no la tal Esther López, que de moment viu en el, segons ella, pèssim món occidental i no sembla que tingui cap intenció de marxar. Encara més ridícules resulten les paraules sobre la caiguda del mur de Berlin.Ella, que tenia 6 anys, veu aquell moment històric amb tristesa "perquè era ´'últim reducte per lluitar pel socialisme". Respecte aquesta opinió dos comentaris: millor que els hi expliqui als alemanys orientals que van viure aquell règim, especialment als familiars dels que van morir intentant saltar-lo. El segon comentari es que vegi el film "La vida dels altres", on reflexa perfectament la "llibertat" del règim.
Però hi ha, com deiem, una segona opció en les paraules de la política Esther López. Que sigui un/a d'aquests joves, que existeixen en tots els partits, que volen fer carrera política pujant graons poc a poc dins la seva formació política,sense cap mena o amb molt poca experiència professional i que veuen en la política una opció per guanyar-se la vida. És un mecanisme típic dels partits: un s'inserta dins l'aparell i comença a pujar esgraons. Sovint, sense altre mèrit que ser més depredador que els altres companys de formació. De moment, encara no és possible saber en quina de les dos situacions es troba Esther López, però cap de les dues és gaire esperançadora.
