Aquest text està escrit abans de saber els resultats que pugui donar la consulta popular que l'Ajuntament d'Arenys de Munt vol realitzar als seus ciutadans sobre la independència de Catalunya i la seva posterior constitució com a estat independent dintre del marc de la Unió Europea.De fet, i encara que pugui sobtar,el que menys importa per l'article és el resultat del mateix. El fet essencial és la celebració del mateix i el desenvolupament dels esdeveniments. Cal remarcar la circumstància que la idea de la celebració de la consulta hagi sorgit d'entitats civils i particulars i no dels partits polítics. Tot i que pugui semblar positiu en primera instància hi ha algun dubte més que raonable sobre aquesta qüestió. En primerlloc, perquè mai no s'ha sabut ben clar, a nivell del ciutadà mig, qui hi havia exactament darrera d'aquesta convocatòria.
En segon lloc, perquè correspon precisament als partits polítics mullar-se i realitzar aquesta mena de tasques. Aquesta és la seva màxima funció social:vehicular la dinàmica social i aritucular-la per tal que aquesta s'exerceixi amb les màximes garanties possibles. Si els partits polítics no realitzen aquesta tasca, deixen d'assolir la seva principal funció i per tant ens hauriem de preguntar exactament quin és el motiu de la seva exstència.Aquest punt esdevé especialment clau quan es parla d'aspectes fonamentals per l'estructura social i política del país, com és el cas de la consulta realitzada a Arenys de Munt. En tercer lloc, però segurament ocuparia el primer en importància, s'ha d'esmentar la pròpia imatge de la consulta i la devaluació de la pregunta formulada. Que hagi de ser en un municipi, per molt respecable i maco com és el cas d'Arenys de Munt, el qui pregunti als ciutadans de Catalunya quina volen que segui la seva relació amb l'Estat espanyol devalua la pròpia importància al tema. Converteix la qüestió en una mena de cosa folklorica que tothom sap que no tindrà cap mena de pes, ni d'incidència política i que permetrà alguns dir allò de "que pesats aquest quatre bojos" i d'aquí no passarà. Perque al cap i a la fí, a quí importa el que puguin dir els veïns d'un poble de Catalunya? Aquest és l'autèntic perill de la consulta i no altre: que el tema es prengui amb poca seriositat. Que els ciutadans de Catalunya tenen dret a expressar la seva voluntat és molt democràtic i legítim, però que una pregunta d'aquesta mena s'hauria d'haver realitzat en un marc institucional més encertat, incentivada pel propi Parlament, i que havia de gaudir d'una realització pel tot el territori català també. O la pregunta es realitzava de manera seriosa, acceptant totes les conseqüències o no calia pas realitzar-la. Com deia el President Josep Tarradellas "a la vida pràcticament es pot perdonar tot, llevat de fer el ridícul" i amb les coses de menjar no s'hi juga.
