L'article 122 del nos estatut de Catalunya preveu que "Correspon a la Generalitat la competència exclusiva (...) pel que fa a la consulta popular, salvant el que disposa l'article 149.1.32 de la Constitució". Un article constitucional que cal recordar diu textualment que és competència exclusiva de l'Estat la "Autorización para la convocatoria de consultas populares por vía de referéndum". No és necessari ser un expert en dret constitucional per veure que hi ha un greu problema en la convivència d'ambdós articles. Per ser més exactes, hi ha un gran problema en l'aplicació real i efectiva que pot tenir l'article estatutari. Amb la normativa actual, la Generalitat mai tindrà la capacitat de preguntar realment als ciutadans de Catalunya quin vol que sigui el seu futur en els àmbit més diversos, sigui el que sigui allò que decideixin. Qualsevol pregunta que esdevingui realment important, com per exemple, aquelles adreçades a valorar definitivament l'encaix i relació que ha d'existir entre Catalunya i Espanya, el tema del finançament o aspectes lingüístics sempre tindran l'última paraula en el poder de l'Estat central i no en els propis catalans.
Amb aquesta normativa, i això és, malauradament, el que apunten tots els indicis, la llei de consultes quedarà reduïda a temes menors i a la pràctica gaudirà de molt poc poder efectiu. Per modificar aquest estat de coses, que no és fàcil, s'han de fer dues tasques ben diferent, dues feines de picar pedres: d'una banda, aprofitar al màxim les possibilitats legals vigents i cercar la forma i redactar una llei de consultes el més ample possible i que permeti la interpretació més beneficiosa pels interessos dels ciutadans de Catalunya. D'altre banda, una tasca política, potser més complicada, però que no es pot defugir. Una tasca política realitzada pels dirigents catalans, de manera unitària i encaminada a mostrar de manera clara que tard o d'hora s'haurà de preguntar als catalans que és el que volen fer amb el seu destí. Sense por per part de ningú, sense irracionalismes absurds. Que tothom digui lliurament allò que pensi. Aquesta és la via que utilitzen els països com Canada o Alemanya, on els länders han realitzat un número important de consultes. En definitiva, atorgar la veu al ciutadà que paga els seus impostos. Perquè al cap i a la fi, això és la democràcia, no?