Doncs amb el mot "nacionalisme" passa si fa o no fa el mateix. Sovint, des de determinades posicions a la resta de l'Estat es qualifica de "nacionalisme excloent" fent referència al que des de determinades posicions es denominen nacionalismes perifèrics, entre els que inclouen el català. Les crítiques que se li fan aquest nacionalisme són gairebé sempre les mateixes: que és identitari, que posa els drets col.lectius per sobre els drets de la persones i que té la seva última fonamentació en destruir el conjunt de l'Estat espanyol. Aquesta és una terrible simplificació de la realitat, que fins i tot en els casos d'algunes persones pot ser cert, però el més curiós és que sovint aquestes crítiques provenen de persones que en el seu discurs apliquen aquests mateixos trets que ells critiquen.
Provenen d'una visió absolutament unitarista de l'Estat espanyol, on fermament creuen que només hi ha una nació, l'espanyola, i una sola llengua, la castellana i els hi costa molt assumir de debò el concepte de "plurinacionalitat". És un discurs trampós que veu en els altres tots els defectes que ells mateixos tenen, així com no hi ha cap geperut que es vegi el seu gep. Aquests que es passen tot el dia criticant al nacionalisme català, no entrem ara si amb raó o sense, perquè parla tot el dia de problemes que no existeixen i vol crear una nació imaginària, però ho fan omplint-se la boca del concepte "nació espanyola" tot el dia. És un discurs asimètric: si ho fas tu, està malament, mentre que si ho faig jo és el natural i lògic, però jo "no sóc nacionalista" que aquest és per ells el pitjor del pecats. Així, per exemple es pot escriure "Ser español es un deber (...)el ser español lo impregna y lo incorpora todo. Así de poderosa es nuestra nación" (Aznar, Cartas a un joven español), però no significa pas que sigui nacionalista, no. Només cal imaginar que haurien dit alguns, si en la frase anterior es substitueix el terme "español" pel terme "català". És la visió asimètrica. De fet, el que hi ha en el fons és que "nacionalista" és un terme sense marcar, no té contingut per ell mateix: depèn de qui el diu, com el diu, en el context històric que és dit i amb quins elements comparatius té al voltant.
Qualsevol altra anàlisi, queda molt bé, molt políticament correcte, però és buit de concepte si es vol analitzar de manera seriosa i científica.

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyadora de la tarjeta regal IKEA 100€. Fes-te admirador/a per participar i opinar

REPORTATGE | Compartir a Facebook | Parla a Twitter | Envia a Latafanera