És sens dubte una presa de pèl al ciutadà. Quan s'ocupa un càrrec públic no es té la capacitat de dir que es va a actes públics de manera particular. Un altre cosa és que el personatge públic evidentment té dret a la seva intimitat i la seva vida privada i aquí ningú ha de dir res, però si actua públicament, el lloc institucional que ocupa l'acompanya com la pell i ell o ella personifica a la institució que representa.
No es pot anar a una manifestació política i dir que no vas com a president d'un club, perquè el president del club és la més alta personalitat del mateix i si el president hi va, la institució que representa també. Cas Laporta. No es pot anar a una manifestació mentre s'és conseller de la Generalitat, però esmentar que la presència és a nom del partit. Si ets conseller, ho ets en tots els actes públics, no només en els que un vulgui. És una tàctica burda i lamentable que moltes vegades amaga el pensament de "jo faig el que em dona la gana" i la sensació que el càrrec que ocupo està per sota la meva llibertat personal i el sotmeto a la meva voluntat. Doncs no. Quan un ocupa un càrrec, l'ocupa amb totes les conseqüències que no s'està pas obligat. I si volen la llibertat de fer en qualsevol moment allò que desitgin a títol particular, que deixin el càrrec, però això no ho faran. Perquè en aquest país, marxar, el que es diu marxar, no ho fa pràcticament ningú.

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyadora de la tarjeta regal IKEA 100€. Fes-te admirador/a per participar i opinar

REPORTATGE | Compartir a Facebook | Parla a Twitter | Envia a Latafanera