De manera periòdica apareix una mena de "tsunami" mediàtic que demana de manera insistent la possibilitat de reformar la llei electoral. L'argument que esmenten els partidaris de la modificació és essencialment un: cal treure pes als partits nacionalistes, especialment a CiU, al PNB o al BNG. Els favorables a la reforma afegeixen també que l'actual legislació els hi atorga aquests partits una representació sobredimensionada en proporció als vots que reben.
L'argument és absolutament pervers. El que hi ha darrera d'aquesta reforma que alguns pretenen és la d'eliminar el pes polític que CiU, PNB o BNG tenen en les circumscripcions electorals que es presenten. En definitiva, el que es vol és augmentar els 350 diputats que a hores d'ara hi ha al Congrés fins a un número de 400 per així reduir la importància aritmètica que tenen els grups parlamentaris abans esmentats a l'hora de pactar textos legislatius i fins i tot de donar suports a governs. D'aquesta manera, diuen alguns, el número de diputats representaria millor la voluntat de la ciutadania espanyola. Fals, absolutament fals. Si la modificació del text legal es realitzés en aquesta línia, hi hauria encara més distància entre el número de diputats i la realitat plural de l'Estat espanyol. Per exemple, el mapa polític català és força diferent al mapa polític de la resta de l'Estat i aquesta diferència, al igual que la d'altres zones, s'ha de palesar al Congrés. No és res teòric. És la realitat. Volgué modificar la llei perquè s'ajusti al concepte que alguns tenen de l'Estat espanyol és un error i una trampa democràtica. La llei electoral s'ha de reformar, sí, però en altres aspectes molt més urgents per apropar la democràcia al ciutadà: què tal si parlem de les llistes obertes?
