L'esquerra a la cruïlla - politicacat.com

REPORTATGE La idea de bondad moral ja no és patrimoni de l'esquerra. 2009-10-06

L'esquerra a la cruïlla

Amb el triomf de Merkel a Alemanya, la més que possible victòria dels conservadors britànics de Cameron a Anglaterra i el govern fort de Sarkozy a França, ens trobem que els països més poderosos d'Europa, llevat del cas de Rússia, que no és equiparable a cap altre, estan governats pel centre-dreta. La social-democràcia es manté en països de menor nivell econòmic com Portugal o Grècia amb la recents victòries de Sócrates i Papandreu respectivament. I a Catalunya i a l'Estat Espanyol? Les últimes enquestes indiquen que el PSOE perd pistonada a nivell estatal i que a Catalunya tampoc són bons els darrers indicadors de vot pel PSC. De fet, el problema per l'esquerra és molt més greu que una senzilla situació circumstancial de dolents resultats electorals en els països capdavanters europeus. El problema de fons és que una part important de l'esquerra s'ha quedat enclaustrada en unes pràctiques i una ideologia del passat que no conecten amb gran part del ciutadà actual.

Ja no n'hi ha prou en presentar-se com a valedor del "ser bo". Durant molts anys, l'esquerra s'ha apropiat de valors que tradicionalment un sector ample del conjunt social ha admès com a positius. Així els conceptes de "solidaritat", "justícia social", "llibertat religiosa", "llibertat sexual", "igualtat de sexes"o "creixement sostenible" han estat patrimoni de l'esquerra. Com a conseqüència, la idea que durant molts anys s'ha interioritzat dins l'imaginari popular és que "només" les esquerres es presenten com a defensores d'aquests valors.
Aquets paràmetres ja no són suficients a l'esquerra per guanyar eleccions i la seva pèrdua de pes ideològic dins la societat moderna es una evidència que es palesa només donant un cop d'ull als diferents parlaments europeus. Les raons són vàries:
- L'esquerra ja no gaudeix de la idea "patrimonialitat exclusiva" de la bondad i la justícia social. És un discurs que perd pistonada a cada minut que passa. La solidaritat o la igualtat també les volen molts votants de posicions lliberals o conservadores. L'objectiu a aconseguir és comú en molts casos, pot ser diferent la manera d'arrivar-hi, però el discurs de la superioritat moral de l'esquerra ja no té cap força, especialment després de la caiguda del mur de Berlin i veure la dictadura horrorosa que va suposar el denominat "socialisme real". No hi ha cap vincle "diví" que indiqui que només des de l'esquerra es poden defensar determinats valors.
- El segon element que explica la mala situació de l'equerra europea és la manca de capacitat de gestió. A Europa, els grans països que estan sortin abans de la crisi estan governats per la dreta (Alemanya o França), mentre que a Anglaterra la incapacitat del laborista Gordon Brown ha estat tant evident que tot indica que els conservadors guanyaran amb ample comoditat les properes eleccions. Les tres economies més importants d'Europa estaran en mans de polítiques lliberals-conservadores. La idea que la dreta gestiona millor ha arrelat amb tanta força en un gran sector de la població que serà difícil de contrarestar-la.
- L'actuació de governants titllats de socialdemòcrates que a l'hora de veritat s'allunyen molt d'aquesta ideologia política amb les seves actuacions. El cas exitós de Lula és evident i a més comporta un alt grau de mimetisme. La seva actuació política i econòmica s'allunya cada cop més de posicions mirades amb molta simpatia per part de l'esquerra europea més dogmàtica i anacrònica, com les de Chaves, Correa o Morales. La imatge del president del Brasil com home d'esquerres que fa poítica de dretes i que a més li donen bon resultat evidencia encara més els aspectes comentats al punt primer. Un cas similar seria el de Barak Obama als Estats Units, però és un cas molt llarg i s'hauria d'explicar en un altre article.
- L'esquerra ha estat incapaç de diferenciar-se de la dreta i de buscar un discurs propi que sigui realment viable a les classe mitges europees. És presonera dels seus fantasmes del passat i d'uns dogmes que, potser i no està clar, servien als anys 70 del segle passat, però no són aplicables de cap manera al segle XXI. Bon exemple d'aquesta situació és la posició que algunes esquerres mostren davant el règim de Castro a Cuba. No es pot dir que es defensa la democràcia i la llibertat i defensar al mateix temps una dictadura com la cubana. El missatge és poc creïble.
- Si l'esquerra vol recuperar el terreny perdut, haurà de replantejar-se un nou marc refundacional. Trencar els lligams del passat i assumir els nou temps. Hi ha molta gent que pot coincidir en posicions socialdemòcrates en temes denominats socials com l'igualtat entre sexes, l'Estat laic, el dret a la diversitat sexual, però veu com la política econòmica de l'equerra no s'ajusta a les necessitats de les classes mitjes que són l'autèntic motor d'un país. Es pot ser partidari d'aquests avenços socials i al mateix temps ser partidari de baixar els impostos, lliberalitzar els mercats o reduir al màxim la intervenció estatal per crear més treball i disminuir la corrupció. Si l'esquerra no és capaç d'entendre això és qüestió de temps que el seu paper sigui cada cop més reduït. Quedarà el nom, però res més.

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyadora de la tarjeta regal IKEA 100€. Fes-te admirador/a per participar i opinar



REPORTATGE | Compartir a Facebook | Parla a Twitter | Envia a Latafanera



Disqus