- 23:59
- dm 22/5/2012
EDITORIAL
La demagògia i la final de Copa
CITES
montoro economia hisenda
montilla generalitat gover catalunya crisi sindicats empresaris
cospedal pp estatut tribunal constitucional
pretòria alavedra prenafeta garzón corrupcio
mas montilla ciu psc sociovergència
Vicent Sanchis:
Lopez Tena: Catalunya ja no és ningú a Madrid. No hi té cap pes i tot fa pensar que aquest sector del que parlem ha decidit que és preferible tenir-ne poc que no tenir-ne cap.
MESURES LEGISLATIVES
La decisió del Govern català d'obligar que el 50% de pel•lícules que s'exhibeixin a la cartellera de Catalunya siguin doblades al català ha aixecat una polseguera considerable. De fet, la mesura palesa amb tota claredat una qüestió que surt una i altra vegada quan es parla de política: quin són els límits de l'actuació de l'executiu? Dit de manera diferent, pot l'administració indicar a empreses privades quina llengua han d'emprar en els seus serveis? En principi, des de politicacat.com pensem que l'administració ha d'intervenir poc en l'àmbit empresarial i privat de les persones i som uns ferms defensors d'un principi general: com menys Estat i administració, millor per la ciutadania.
Però també és cert que hi ha situacions excepcionals que requereixen l'actuació de la Generalitat, com és en el cas del cinema. Només cal donar un cop d'ull a la cartellera per veure que la situació del català en l'àmbit cinematogràfic és patètic i escadusser. Són poquíssimes les possibilitats de veure pel•lícules en català a Catalunya, situació que no es dona a cap país del món.
Si l'administració catalana, una de les obligacions que té és la de vetllar per la promoció de la llengua catalana en totes les vessants de la vida cultural catalana, estem davant d'un desequilibri que s'ha forçosament d'equilibrar. Com s'ha de restaurar aquest equilibri entre cinema en català i cinema en castellà pot resultar més complicat del que sembla. Ara bé, aconseguir que el 50% dels films exhibits a Catalunya ho siguin en català ha de ser un objectiu irrenunciable i a més assumit amb la màxima normalitat. Que la meitat de les cintes estiguin en català a Catalunya és tant normal com el fet que a Itàlia les cintes es vegin en Italià, a França en francès o a la resta de l'Estat espanyol en castellà. És una cosa òbvia, però cal recordar-la, perquè a vegades recordar l'obvi, tot i que és cansat, és necessari.
Vols tenir titulars a la teva web?
Ja tenim guanyadora de la tarjeta regal IKEA 100€. Fes-te admirador/a per participar i opinar
REPORTATGE | Compartir a Facebook | Parla a Twitter | Envia a Latafanera
Disqus
ALTRES PUBLICACIONS DEL GRUP
