La darrera enquesta realitzada pel l'Institut d'Opinió Pública de Catalunya situa a la mala situació política del país en el segon lloc de la classficació pel que fa a la precupació dels ciutadans, només per sota de l'atur. És cert que l'enquesta està s'ha dut a terme poc després dels escàndols casos Pretòria i del Palau de la Música amb l'opinió pública molt sensible a tot allò que està relacionat amb la corrupció política. Però, de fet, el que fa la l'estudi és confirmar una tendència que ja s'havia palesat des de uns anys ença i que palesava de manera clara que la ciutadania està cada cop més allunyada de la classe dirigent.
La classe política ja fa temps que estava donant senyals de baixa qualitat. Només cal sentir els discursos d'alguns polítics per copsar que, més enllà d'una capacitat oratoria cada cop més fluixa, la manca d'aportació de solucions reals als problemes dels ciutadans i, en general, la repetició de missatges i idees ja gastades no creguts ja pels votants, per preguntar-no que és el que no funciona. Probablement no funcionen moltes coses i és una conjunció de diferents aspectes el que ha portat la imatge de la política catalana a aquest carreró sense sortida. La percepció que qui està a política ho està senzilament per enriquir-seir o per obtenir poder ha cuallat de tal manera entre la societat catalana que serà molt difícl eliminar-la, com a mínim a curt o mig termini. Més val que la classe política s'afanyi o es pot trobar amb la sopresa que a la gent, per dir-ho de manera clara, tant li faci tot allò relacionat amb la "res publica". De fet, aquest procés ja està passant. I vist lo vist no sembla que tingui cap mena d'intenció d'aturar-se. Els ciutadans cada cop creuen menys en el sistema i això pot provocar l'aparició d'elements de discursos radicals i demagògics que no poden aportar res de bo.
