L'ENTREVISTA

Daniel Mundet: "La llengua és un factor de cohesió social"

La presidenta de la Comunitat de Madrid vol treure benefici polític de la polèmica de l'himne

EDITORIAL

La demagògia i la final de Copa

CITES

REPORTATGE LA FIGURA DEL MÀXIM DIRIGENT DE LA LLIGA TÉ ENCARA MOLTS PUNTS POC ESTUDIATS. 2009-02-24

RELLEGIR CAMBÓ

Com diu Josep Pla a la seva biografia sobre Francesc Cambó, obra indispensable per entendre el catalanisme de finals de segle XIX i principis del XX, que el lider de la Lliga Regionalista "era una figura polièdrica". És evident que les figures polítiques d'aquest nivell sovint es dona aquesta situació. Son personatges que la seva tasca política pot ser analitzada des de diverses perspectives. Avui en dia encara la figura del polític de Vergés (Girona) desperta moltes disputes. Ningú dubta que Cambó fou el pioner del catalanisme polític pel que fa a la seva praxi d'influir en el govern de l'Estat espanyol. Ferm partidari de la intervenció de Catalunya als afers de l'Estat, una gran part de la seva tasca política va ser la d'intentar articular aquesta intervenció i d'una manera lògica i ordenada. Si Prat de la Riba fou qui dona el corpus teòric amb la seva obra "La Nacionalitat catalana", Cambó fou l'encarregat d'executar el pensament catalanista amb resultats productius i concrets pel país.

Aquesta visió intervencionista de la política catalana "a Madrid" li crea forts adversaris polítics que provenien de dues línies diferents. D'una banda, envers la resta de l'Estat espanyol va haver de lluitar sempre contra una ombra de desconfiança que embolcallava la seva persona i tot el que vingués del catalanisme polític. De fet, és prou coneguda la frase amb la que l'any 1919 Niceto Alcalá Zamora s'adreçà Cambó després que aquest realitzés un discurs al Congrés indicant-li de manera prou clara que "el problema de Cambó és que vol ser alhora el Bismarck d'Espanya i el Bolivar de Catalunya i això és impossible". El propi Cambó accepta que aquell comentari del diputat "fou una estocada personal... però que en fons expressava una gran veritat" (Memòries de Cambó). El polític gironí mostrava un cop més el dilema cabdal pel que fa a la praxi del catalanisme polític i que hauria d'arribar fins els nostres dies "actuar merament de partit nacionalista... o fer d'homes de govern" (carta de Cambó a Prat de la Riba 5-11-1916).
Però els adversaris de Cambó no estaven només fora de Catalunya, la seva actuació també va ser molt contestada dins el propi país. Molts el va acusar de traïdor al país, especialment per la seva actitud als darrers anys de la seva trajectòria política, però la crítica més gran és que va situar sempre els interessos de la classe benestant als interessos nacionals del país. De fet, aquesta visió de part de la ciutadania de Catalunya va adquirir la seva màxima expressió la nit del 14 d'abril de l'any 1931 amb la proclamació de la República una multitud cridava amb gran fervor "Visca Macià, morí Cambó".
En tot cas, passats tants anys, recordar la figura de Cambó pot ser una bona manera d'entendre la situació política catalana actual. Amb les similituds i amb les enormes diferències de l'època, rellegir Cambó dona una visió més ample de la Catalunya contemporània i el que és més important: pot ajudar a preveure situacions futures.

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyadora de la tarjeta regal IKEA 100€. Fes-te admirador/a per participar i opinar

REPORTATGE | Compartir a Facebook | Parla a Twitter | Envia a Latafanera