REPORTATGE El projecte de llei és aprovat amb els vots en contra de CiU, PP i Ciutadans

Catalunya podrà realitzar referèndums amb el permís de l'Estat

El Parlament va aprovar, amb el suport dels socis del Govern i el rebuig de CiU, PP i C's, el projecte de llei de consultes populars per via de referèndum, que regula aquest tipus de consultes sobre temes d'especial transcendència per al conjunt de Catalunya i també les consultes d'àmbit municipal, totes amb l'autorització prèvia de l'Estat.

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, va defensar la necessitat del projecte, que va arribar així al final de la tramitació amb l'aval del Consell de Garanties Estatutàries, que la setmana passada va emetre el dictamen que havia demanat el PP, i que va considerar que el seu contingut respecta substancialment la Constitució i l'Estatut, encara que va expressar les seves reserves sobre alguns articles, que van ser corregits via esmenes.

Tal com va explicar, el projecte regula els referèndums sobre qüestions polítiques de transcendència especial impulsats pel president de la Generalitat, per al Parlament, a proposta d'una cinquena part dels diputats o dos grups parlamentaris, per un 10 per cent dels municipis , que han de representar com a mínim mig milió de ciutadans, i per una iniciativa popular amb el suport del 3 per cent de la població.

Totes les consultes, malgrat tot, requeriran primer l'acord de la majoria absoluta del ple del Parlament i, després, l'autorització de l'Estat.

La normativa també regula els referèndums d'àmbit municipal sobre qüestions de la competència pròpia dels municipis, impulsats a iniciativa de l'alcalde, d'una tercera part dels regidors i també amb l'aval de signatures de ciutadans empadronats.

 

Correspon al ple de l'ajuntament acordar el referèndum per majoria absoluta dels regidors, però també haurà d'autoritzar l'Estat. Ausàs va reivindicar que l'aprovació del projecte de llei compleix una disposició més de l'Estatut, i que és jurídicament "inqüestionable". Va lamentar així que el seu contingut no hagi sumat els vots de l'oposició, el que no va poder entendre ni compartir.

Com a rèplica, la diputada de CiU Dolors Batalla va afirmar de manera contundent que el projecte està "mal enfocat, és incomplet i poc ambiciós", i que des d'un punt de vista nacionalista és l'expressió "d'una renúncia disfressada d'ambició". I és que, en la seva opinió, el text no desplega totes les competències de l'Estatut i desaprofita l'oportunitat de regular des de Catalunya consultes que no requereixen el permís de l'Estat. Per això, va carregar contra el tripartit, i en especial sobre ERC, a qui va acusar de manca de voluntat política per avançar en el nacionalisme i de fer seguidisme de la política socialista. A més, va retreure que el tripartit estigui aprovant lleis "via sortida", el que va atribuir a una qüestió electoral.

La diputada del PP Maria Àngels Olano va utilitzar altres arguments per justificar el rebuig del seu grup al text que, segons ell, obeeix a un pla sobiranista. Va considerar que la normativa no és prioritària ni recull una demanda actual dels ciutadans, i va opinar que s'està intentat "vendre i confondre" als ciutadans sobre l'objectiu que persegueix aquest projecte de llei.

En la mateixa línia es va pronunciar el president de C's, Albert Rivera (Grup Mixt), que va constatar que no tots els catalans són independentistes i que la llei no és una prioritat. Va acusar el president de la Generalitat, José Montilla, de ser un "xollo per als independentistes", i el tripartit de buscar la confrontació i la separació amb aquesta llei.

 

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyadora de la tarjeta regal IKEA 100€. Fes-te admirador/a per participar i opinar



REPORTATGE | Compartir a Facebook | Parla a Twitter | Envia a Latafanera



Disqus