L'eurodiputat del PP i vicepresident primer del Parlament Europeu, Aleix Vidal-Quadras, assegura que "estaria encantat" si pogués parlar en català a l'Eurocambra, però troba "provincià" insistir a demanar-ho.
Dit això, adverteix que aquesta "mania gairebé ridícula" de reivindicar l'ús de la llengua catalana a les institucions europees "rebaixa" els catalans i els fa "aparèixer com una gent molt miop". Vidal-Quadras al·lega que el multilingüisme "en les institucions internacionals té un límit" i que autoritzar el català seria "pressupostàriament, estructuralment i logísticament impossible
Així doncs, Vidal-Quadras es defensa de la resta d'eurodiputats catalans, que l'acusen de boicotejar qualsevol intent que el català es pugui fer servir a Brussel·les i Estrasburg, afirmant que "estaria encantat" i "feliç i content" de parlar la llengua catalana a l'Eurocambra.
"Vostè creu que a mi no m'agradaria parlar en català al Parlament Europeu? Dons sí, estaria encantat, vaig estar onze anys parlant català al Parlament de Catalunya i tan feliç i content, però aquí les coses són com són i aquesta insistència és contraproduent", assevera Vidal-Quadras, que va presidir el PP a Catalunya entre 1991 i 1996.
L'eurodiputat del PP nega que hi hagi cap "problema de mala voluntat" i argumenta que l'Eurocambra ja destina a la traducció i interpretació "la meitat del personal i prop d'un terç del seu pressupost, uns 400 milions d'euros".
"Si introduïm una llengua que no és oficial a l'Estat sinó cooficial en una part, provocarem que moltes altres llengües que es troben en aquesta mateixa situació reclamin lògicament rebre el mateix tracte", alerta Vidal-Quadras, recordant que a l'ONU "es treballa només amb sis idiomes" i a la Comissió Europea "amb només tres, l'anglès, el francès i l'alemany".
Vidal-Quadras tambe adverteix que el president del Parlament Europeu, l'alemany Hans-Gert Pöttering, va quedar "desconcertat" de la visita que va fer a Barcelona el 26 de gener.Després del col·loqui que va oferir a la Fundació Pere Tarrés, Pöttering "va quedar una mica frapat" i "va treure la impressió que estava davant d'una societat obsessionada per la qüestió identitària i indiferent a coses que són bastant més importants que no pas si es pot fer servir el català a Brussel·les o no".
